Òmnium Cultural Olot

L'any 1996, quan tenia 13 anys, a l'escola ens van proposar escriure un text per a un concurs literari que organitzava Òmnium Cutural. Vaig optar per fer una poesia, que recordo que em va sortir a raig un cap de setmana a dins del meu llit. Em va agradar la sensació de plasmar paraules en un paper, i la sorpresa més asboluta va ser quan la meva professora em va dir que el meu relat havia guanyat el premi de poesia del grup de 7è i 8è d'EGB i de 1r i 2n d'ESO. Tinc molta estima a aquest escrit perquè és el primer testimoni gràfic de la meva passió.


LA GUERRA

En quatre paraules voldria escriure

el meu rebuig cap a la guerra.

Suposo que no és fàcil viure

en un món ple de misèria.


Somnio que un dia en despertar

la pau hagi tornat a néixer

i entre tots puguem lluitar

per la guerra poder vèncer.


Les mans tots junts hem d'alçar

perquè els cors tornin a viure.

No serà fàcil, mes cal treballar

per poder tornar a somriure.


Vull que el cel torni a ser blau

i les aigües siguin clares.

Que no hi hagi mai més sang

i els ocells volin pels aires.