Juliol

18 de juliol: crit

Quan notes que, si no fas alguna cosa immediatament, la sang, que ja et bull, et farà esclatar el cervell com si fos una bomba és quan et poses a cridar. Un crit, un altre i un altre. Sense aturador. La veu és tan potent, tan ferma i tan forta que, sense ni adonar-te'n, t'engoleix, i és llavors quan deixes de ser tu i et sotmets, com un esclau, a les seves ordres.

17 de juliol: entrepà

Tota la vida t'havien dit que un bon entrepà havia de ser d'embotit, i que el que sortís d'això no valia ben res. Tu, ingènua, t'ho havies cregut sense ni qüestionar-t'ho. Però avui, que ja has crescut i saps què vols, n'has demanat d'un altre tipus. I t'ha semblat el més meravellós que la teva boca havia tastat mai. A partir d'ara la llonganissa, el fuet, el xoriç i la botifarra ja es poden anar esperant a la nevera fins que, si és necessari, s'hi floreixin.

16 de juliol: pou

Un dia estava trist. L'endemà, també. I l'altre i l'altre i l'altre. I així anava passant. S'enfonsava, cada vegada un mil·límetre més, a dins del pou de la tristesa. Li era més fàcil això que no pas plantar cara a les adversitats, sortir a fora i intentar ser feliç.

15 de juliol: interruptor

Tant de bo que la vida fos com la llum artificial, i quan ens fos plaent la deixéssim lluir en la seva màxima esplendor, i quan ens dolgués i ens fes mal la poguéssim fondre a negre. Avui mateix, per exemple, estaria bé poder tancar l'interruptor.

14 de juliol: tren

El de mitja distància. El de llarga distància. El de primera hora del matí. El de just després de dinar, que convida a fer-hi una becaina. El del vespre. I, sobretot, el de mitjanit. No hi ha cap altre tren que m'agradi més agafar. I si pot ser amb la teva companyia, encara millor.

13 de juliol: partitura

La melodia no podia ser més harmònica. Després de tants de dies treballant-hi perquè tot lligués, combinés, casés, el resultat era pràcticament immillorable. Però hi va haver una mena de terratrèmol i el re, el fa, el sol, el si bemoll i el do es van començar a moure en una dansa impossible. En el moment de tocar la peça, encara sonava millor. I és que hi ha sacsejades que són com una immensa riada d'aire.

12 de juliol: colador

Agafes els cinquanta-quatre anys de la teva vida i els poses a dins d'una olla. Els fas bullir i, quan estan ben tous, els retires del foc. Els deixes refredar una mica i, seguidament, els tritures amb contundència. Amb un colador intentes treure'n les impureses, i és llavors quan t'adones que no faràs un bon àpat: encara hi ha massa noses que impedeixen que tot plegat flueixi.

11 de juliol: trofeu

Ningú sap que el trofeu enorme que presideix el moble del menjador el vas guanyar fent trampes. Bé, sí que en té constància algú: la teva consciència. Potser per això has decidit cobrir-lo amb un tros de roba negra. Almenys així la foscor taparà la lluentor de la peça. L'estómac encara no se't remou prou per llençar-lo directament a la ferralla.

10 de juliol: temps

Saps que el temps, inevitablement, ha de passar. Però no vols que passi. Perquè quan ho fa ets conscient que la fi cada vegada és més a prop. I aquesta sí que no tindrà cap altre principi.

9 de juliol: feina

Has escrit deu cançons, tres poemes i una petita narració en una sola tarda. Feia temps que en tan poques hores no feies tanta feina. Potser perquè també feia molt de temps que el desamor no et visitava i, és clar, estaves per altres coses molt més interessants.

8 de juliol: sorra

En aquests deu pams quadrats de sorra hi ha tot el que estimo. Amb una tovallola, quatre estris de plàstic per jugar i unes quantes petxines i caragolines hem construït el nostre món. I amb això res del que hi ha a fora m'importa.

7 de juliol: corbata

Només d'aixecar-se al matí es vesteix amb l'americana i, sobretot, amb la corbata. És el costum de tants i tants d'anys, i no se sent bé amb res més. Tenia ganes de deixar de treballar, però ara donaria el que fos per no haver-se jubilat. Potser per això continua posant-se aquelles peces de roba: per no adonar-se que hi ha estadis que són irreversibles.

6 de juliol: tovalló

Es va passar quasi tot el dinar amb el tovalló enganxat als llavis. Qualsevol excusa era bona -una gota de vi, un bri de salsa o un polsim de la farina del pa- per eixugar-se'ls. Tothom amb qui compartia taula se n'estranyava, però és que sense la peça de roba hagués tingut la boca massa lliure per dir-los el que pensava de cada un d'ells, i de segur que tots, sense excepció, haurien patit una indigestió del disgust.

5 de juliol: muntanya

Tota la vida havia tingut aquella muntanya allà. Nevada, plena de flors, mig socarrimada pel sol o tenyida pels colors de la tardor. Era aixecar la persiana i veure-la, malgrat que tampoc n'havia fet mai gaire cas. Ara que vivia tan lluny de casa justament era allò, aquells pams de terra, el que més trobava a faltar.

4 de juliol: ala

Al bell mig del camí es va trobar el que semblava una ala. No sabia de quin animal podia ser, perquè no havia vist mai cap ocell ni cap insecte que en dugués d'aquell tipus. Se la va endur cap a casa, per ser tan bonica, i se la va enganxar al damunt del braç. De cop es va enlairar i va començar a volar. Va anar molt i molt lluny: quan era una criatura i tot eren rialles i bons moments. Llavors va tenir clar que aquella ala era la de la innocència.

3 de juliol: gàbia

Aquell soroll no el va fer reaccionar. No l'havia sentit mai i no li va despertar cap mena de curiositat. Quan es va obrir la porta també es va quedar igual i va seguir fent la seva. Des de sempre havia viscut en aquella gàbia i ignorava que hi pogués haver res més enllà de les petites barres de ferro.

2 de juliol: tobogan

Encara que ara no t'ho creguis, quan hagis pujat tots aquests esglaons -tan nombrosos i alts i inassequibles-, a l'altra banda del tobogan hi haurà la baixada. I llavors -la vida ja les té, aquestes coses- tot serà plàcid i planer i plaent.

1 de juliol: núvol

He menjat un núvol de maduixa. He dormit al damunt d'un núvol de cotó. He vist, al bell mig del cel, un núvol de carbó. He escoltat la remor d'un núvol farcit de pluja. He olorat un núvol de gessamí. I m'he confós amb un núvol de sucre, tan dolç i gustós com tu.