Juliol

31 de juliol: gos

Es queixava del seu gos perquè deia que quan es va decidir a tenir-ne un es pensava que seria una altra cosa. I ara l'havia avorrit: sempre bordant, intentant moure's i tan excessivament inquiet i nerviós. Però és que el pobre animal, quan l'havien adoptat, s'havia fet massa il·lusions. No es pensava anar a parar a un pis microscòpic i sense cap sortida a l'exterior, i haver de suplicar tant per sortir a passejar, menjar i jugar. Ell també havia cregut que la nova vida que li havien promès seria una altra cosa.

30 de juliol: teatre

Avui no he pujat a dalt de l'escenari. Hi he renunciat. El guió que algú va escriure sobre la meva vida tenia la pàgina en blanc i no he volgut improvisar. Fins i tot jo tinc dret a descansar una mica del teatre diari.

29 de juliol: consell

Em dius que, sobretot, no m'he de trair a mi mateixa, i encara que no t'ho sembli intento escoltar el teu consell amb la màxima atenció. El problema és que, dins meu, no hi viu només un jo, sinó ben bé set o vuit. I no sé a quin de tots ells he de ser fidel. Què faig: n'escullo només un o faig un poti-poti amb tots?

28 de juliol: promesa

Quan et vaig conèixer em vaig fer una promesa: que, passés el que passés a la vida, només t'estimaria a tu. M'agradava tant aquesta idea de l'amor... Gairebé tant com els teus ulls, els teus llavis i les teves mans. Però ara que no hi ets em sembla que el que vaig imposar-me no pot ser una condemna més terrorífica.

27 de juliol: passadís

Després de discutir, el silenci que es dibuixa entre tu i jo és un passadís llarg, estret i gèlid. No hi ha ni una sola finestra que permeti que els raigs de sol traspassin i ens regalin una mica d'escalfor. Tampoc no hi ha cap porta que deixi entrar un bri d'aire o vida nova. Fins i tot les parets tenen un gruix excessiu i tant el terra com el sostre són infranquejables. Ja veus que a nosaltres dos el que ens convé és estar de bones.

26 de juliol: cos

Abans aquest cos es movia, s'estremia. I ho feia de plaer. Perquè l'acaronaves, el besaves, l'oloraves i gairebé te'l cruspies en petits bocins. Ara aquest cos ja pràcticament no es pot moure: està farcit de dolor. I és conscient que no li servirà de res lamentar-se'n, que només serà una pèrdua del temps que ja no té.

25 de juliol: record

Em demanes que t'expliqui què va passar, i que per fer-ho em cenyeixi als fets. I saps que no podré, perquè t'emplenaré de records, que és el més valuós que tinc i als quals soc plenament fidel. Ells, de fet, són la meva única realitat.

24 de juliol: ascensor

Abaixo les persianes, tanco tots els llums i ajusto la porta principal. Hi passo la clau i refrego els peus per l'estora marró i que té imprès un nom impronunciable. Faig sis passos i m'aturo just al davant de l'ascensor. Resulta que està espatllat: un paper escrit a mà i de pressa així ho indica. Reculo i torno cap a casa, ignorant amb plena voluntat que les escales també em poden conduir fins a la vida real.

23 de juliol: fosforescent

Li van demanar que agafés un fosforescent, del color que més li agradés, i que subratllés les coses realment importants de la seva vida. Hi havia un bon plec de fulls, però quan va acabar de supervisar-los tots no havia marcat gaire res més que deu línies. Llavors va adonar-se que no havia fet altra cosa que emplenar el seu temps de pures absurditats.

22 de juliol: gingebre

De petita havia arribat a odiar les galetes de gingebre. La seva mare n'hi donava per esmorzar, per berenar i algunes vegades també havent sopat. Li agradava tant cuinar-les que a casa no en faltaven mai. Llavors la dona va morir i ella va estar temptada de passar-se a les de mantega, xocolata o canyella. Però no ho va fer. Es va dedicar a buscar tots els forns i pastisseries on en venien, i a cada mossegada es recordava, amb una nostàlgia dolça, de qui l'havia dut al món.

21 de juliol: casa

No es pot començar cap casa per la teulada, i això que tu i jo estem construint, ben aviat -només hem de deixar que el temps actuï-, s'esfondrarà. És cert que estem farcits de teules i que estem coberts per un sostre immens, però no tenim ni un sol fonament que ens sustenti.

20 de juliol: teranyina

Avui, només d'aixecar-me, m'he posat a fer neteja. M'hi he dedicat a consciència perquè em tocava una part summament delicada: el cor. L'he escombrat, li he tret la pols, l'he desinfectat amb salfumant i lleixiu, i també he retirat una teranyina que hi estava massa incrustada. Després de la feinada el resultat ha estat meravellós. Crec que ja està a punt per tornar a estimar.

19 de juliol: botó

Has sentit un petit soroll i t'has adonat que l'ha provocat un botó que ha caigut a terra. L'observes amb curiositat i et preguntes d'on deu haver sortit just avui que dus una peça de roba que no en porta ni un. I si te'l cuses encara que no hi hagi cap trau per botonar-lo, encara que el color no conjunti, encara que ressalti exageradament? I és que potser no tot ha de tenir una utilitat per ser considerat que és vàlid. Quantes coses hi ha, fet i fet, que aparentment no serveixen per a gaire res però que ens fan feliços?

18 de juliol: crit

Quan notes que, si no fas alguna cosa immediatament, la sang, que ja et bull, et farà esclatar el cervell com si fos una bomba és quan et poses a cridar. Un crit, un altre i un altre. Sense aturador. La veu és tan potent, tan ferma i tan forta que, sense ni adonar-te'n, t'engoleix, i és llavors quan deixes de ser tu i et sotmets, com un esclau, a les seves ordres.

17 de juliol: entrepà

Tota la vida t'havien dit que un bon entrepà havia de ser d'embotit, i que el que sortís d'això no valia ben res. Tu, ingènua, t'ho havies cregut sense ni qüestionar-t'ho. Però avui, que ja has crescut i saps què vols, n'has demanat d'un altre tipus. I t'ha semblat el més meravellós que la teva boca havia tastat mai. A partir d'ara la llonganissa, el fuet, el xoriç i la botifarra ja es poden anar esperant a la nevera fins que, si és necessari, s'hi floreixin.

16 de juliol: pou

Un dia estava trist. L'endemà, també. I l'altre i l'altre i l'altre. I així anava passant. S'enfonsava, cada vegada un mil·límetre més, a dins del pou de la tristesa. Li era més fàcil això que no pas plantar cara a les adversitats, sortir a fora i intentar ser feliç.

15 de juliol: interruptor

Tant de bo que la vida fos com la llum artificial, i quan ens fos plaent la deixéssim lluir en la seva màxima esplendor, i quan ens dolgués i ens fes mal la poguéssim fondre a negre. Avui mateix, per exemple, estaria bé poder tancar l'interruptor.

14 de juliol: tren

El de mitja distància. El de llarga distància. El de primera hora del matí. El de just després de dinar, que convida a fer-hi una becaina. El del vespre. I, sobretot, el de mitjanit. No hi ha cap altre tren que m'agradi més agafar. I si pot ser amb la teva companyia, encara millor.

13 de juliol: partitura

La melodia no podia ser més harmònica. Després de tants de dies treballant-hi perquè tot lligués, combinés, casés, el resultat era pràcticament immillorable. Però hi va haver una mena de terratrèmol i el re, el fa, el sol, el si bemoll i el do es van començar a moure en una dansa impossible. En el moment de tocar la peça, encara sonava millor. I és que hi ha sacsejades que són com una immensa riada d'aire.

12 de juliol: colador

Agafes els cinquanta-quatre anys de la teva vida i els poses a dins d'una olla. Els fas bullir i, quan estan ben tous, els retires del foc. Els deixes refredar una mica i, seguidament, els tritures amb contundència. Amb un colador intentes treure'n les impureses, i és llavors quan t'adones que no faràs un bon àpat: encara hi ha massa noses que impedeixen que tot plegat flueixi.

11 de juliol: trofeu

Ningú sap que el trofeu enorme que presideix el moble del menjador el vas guanyar fent trampes. Bé, sí que en té constància algú: la teva consciència. Potser per això has decidit cobrir-lo amb un tros de roba negra. Almenys així la foscor taparà la lluentor de la peça. L'estómac encara no se't remou prou per llençar-lo directament a la ferralla.

10 de juliol: temps

Saps que el temps, inevitablement, ha de passar. Però no vols que passi. Perquè quan ho fa ets conscient que la fi cada vegada és més a prop. I aquesta sí que no tindrà cap altre principi.

9 de juliol: feina

Has escrit deu cançons, tres poemes i una petita narració en una sola tarda. Feia temps que en tan poques hores no feies tanta feina. Potser perquè també feia molt de temps que el desamor no et visitava i, és clar, estaves per altres coses molt més interessants.

8 de juliol: sorra

En aquests deu pams quadrats de sorra hi ha tot el que estimo. Amb una tovallola, quatre estris de plàstic per jugar i unes quantes petxines i caragolines hem construït el nostre món. I amb això res del que hi ha a fora m'importa.

7 de juliol: corbata

Només d'aixecar-se al matí es vesteix amb l'americana i, sobretot, amb la corbata. És el costum de tants i tants d'anys, i no se sent bé amb res més. Tenia ganes de deixar de treballar, però ara donaria el que fos per no haver-se jubilat. Potser per això continua posant-se aquelles peces de roba: per no adonar-se que hi ha estadis que són irreversibles.

6 de juliol: tovalló

Es va passar quasi tot el dinar amb el tovalló enganxat als llavis. Qualsevol excusa era bona -una gota de vi, un bri de salsa o un polsim de la farina del pa- per eixugar-se'ls. Tothom amb qui compartia taula se n'estranyava, però és que sense la peça de roba hagués tingut la boca massa lliure per dir-los el que pensava de cada un d'ells, i de segur que tots, sense excepció, haurien patit una indigestió del disgust.

5 de juliol: muntanya

Tota la vida havia tingut aquella muntanya allà. Nevada, plena de flors, mig socarrimada pel sol o tenyida pels colors de la tardor. Era aixecar la persiana i veure-la, malgrat que tampoc n'havia fet mai gaire cas. Ara que vivia tan lluny de casa justament era allò, aquells pams de terra, el que més trobava a faltar.

4 de juliol: ala

Al bell mig del camí es va trobar el que semblava una ala. No sabia de quin animal podia ser, perquè no havia vist mai cap ocell ni cap insecte que en dugués d'aquell tipus. Se la va endur cap a casa, per ser tan bonica, i se la va enganxar al damunt del braç. De cop es va enlairar i va començar a volar. Va anar molt i molt lluny: quan era una criatura i tot eren rialles i bons moments. Llavors va tenir clar que aquella ala era la de la innocència.

3 de juliol: gàbia

Aquell soroll no el va fer reaccionar. No l'havia sentit mai i no li va despertar cap mena de curiositat. Quan es va obrir la porta també es va quedar igual i va seguir fent la seva. Des de sempre havia viscut en aquella gàbia i ignorava que hi pogués haver res més enllà de les petites barres de ferro.

2 de juliol: tobogan

Encara que ara no t'ho creguis, quan hagis pujat tots aquests esglaons -tan nombrosos i alts i inassequibles-, a l'altra banda del tobogan hi haurà la baixada. I llavors -la vida ja les té, aquestes coses- tot serà plàcid i planer i plaent.

1 de juliol: núvol

He menjat un núvol de maduixa. He dormit al damunt d'un núvol de cotó. He vist, al bell mig del cel, un núvol de carbó. He escoltat la remor d'un núvol farcit de pluja. He olorat un núvol de gessamí. I m'he confós amb un núvol de sucre, tan dolç i gustós com tu.