Octubre

21 d'octubre: eufòria

A dins del túnel, tenyit de foscor, et vas atrevir a acaronar-me la galta. Vaig simular que no me n'havia adonat, i potser per això ho vas repetir, encara més suaument. Un calfred em va recórrer el cos i vaig llançar-me a sobre teu com si m'hi anés la vida. Des d'aquell dia m'acompanya una gran eufòria que no vull que s'acabi mentre visqui.

20 d'octubre: campana

El campaner del poble sempre ho deia: que el seu ofici anunciava fets molt alegres o esdeveniments realment tristos, però el que no hi havia mai era un so per als episodis intermedis. Ell l'havia intentat buscar -tot i que encara no havia tingut fortuna-, perquè assegurava que la vida no eren només blancs i negres, sinó que hi havia una infinitat de grisos que s'escapaven de les mans de qualsevol campana i que, en canvi, eren absolutament necessaris.

19 d'octubre: mirada

Hem passat més de mitja vida junts -en concret 7.300 dies, 175.200 hores i 10.512.000 minuts-, però amb la mirada que avui ens hem dedicat només durant un parell o tres de segons, ben directament als ulls, n'hem tingut prou per saber que irremeiablement havia arribat el nostre punt i final.

18 d'octubre: vaga

Fer vaga no és sinònim de parar-se, d'aturar-se, de deixar les coses tal com estan. Al contrari: fer vaga és moure's, expressar-se, reivindicar, lluitar... i tota la tirallonga de verbs que impliquin aconseguir viure amb els drets i amb les llibertats que ens pertoquen.

17 d'octubre: mandarina

Ets com una mandarina: menuda, sucosa, de color intens, dolçament àcida i àcidament dolça a parts iguals. I amb uns filets blancs que, tot i que aparentment semblen inofensius, quan se'm posen enmig de la gola m'escanyen i em recorden que mai es pot confiar en les aparences.

16 d'octubre: pallasso

Per veure pallassos ja no cal anar als teatres, ni als envelats, ni a les places dels pobles i les ciutats. Últimament estan envaint altres espais i actuen davant públic divers, possiblement per intentar ampliar tant com puguin el seu target. Fins i tot han abandonat els barrets, les perruques, les flors que escupen aigua, les peces de roba amplíssimes, les sabates rocambolesques i també els nassos vermells. És d'això que en diuen reinventar-se?

15 d'octubre: multitud

Què en farem de tanta injustícia? Quines paraules escollirem per definir aquesta ignomínia? Com s'ho manegaran els responsables d'aquesta situació per disfressar i maquillar un acte de crueltat i venjança com el que ens han servit? Assegurem-nos d'escriure, amb tots els punts i les comes, cada un dels capítols d'aquesta història, perquè hi haurà una multitud que podrà anar sempre amb el cap ben alt i d'altres que hauran d'arronsar-lo i encongir-lo de tanta i tanta vergonya.

14 d'octubre: engranatge

Hi ha moltes coses que ara no pots entendre, i quan puguis fer-ho sé que t'enfadaràs, que t'indignaràs, que no tindràs paraules per expressar la teva decepció. Hauré de donar-te la raó -perquè la tindràs absolutament tota-, i és que no podré justificar el que ens envolta. Tant de bo encara tardis molt a descobrir que el gran engranatge que ens mou fa massa temps que està rovellat.

13 d'octubre: pantalla

Recordes que, quan eres un infant, els teus pares et cridaven des de la finestra per avisar-te que el sopar era a taula i que ja n'hi havia prou de jugar a pilota després d'estar xutant tota la tarda amb els amics. A tu, allò, t'indignava, perquè odiaves haver de creuar la porta i deixar d'estar al carrer. Ara, anys més tard, t'has convertit en pare i no saps com fer-ho perquè la teva criatura abandoni l'ordinador, el televisor i el mòbil, i descobreixi què hi ha a l'altra banda de les pantalles.

12 d'octubre: castanya

Abans odiava anar a buscar castanyes al bosc: ho trobava massa avorrit. Ara, en canvi, amb una mà que subjecta el cistell de vímet i amb l'altra que prem ben fort els teus cinc dits, em sembla una aventura meravellosa. De vegades, en lloc d'agafar directament el fruit, m'entretinc amb els pellons. Llavors em queixo d'unes punxades -fictícies i imperceptibles però que magnifico tant com puc- que em serveixen perquè els teus llavis em besin amb una escalfor inigualable.

11 d'octubre: foscor

M'agrada quan les jornades s'escurcen i el dia regala hores a la nit. És quan ve més de gust quedar-se a casa que fer vida al carrer. És quan les reflexions interiors interessen més que qualsevol altra veu. És quan la calma guanya la partida a la diversió quasi perenne de la primavera i de l'estiu. I és que perquè arribi la llum és necessari que, de tant en tant, ens visiti la foscor.

10 d'octubre: desig

He tancat els ulls, he respirat profundament, m'he concentrat en el meu desig i, llavors, he expulsat tot l'aire que tenia emmagatzemat als pulmons. No ha quedat ni rastre de la dent de lleó que agafava ben fort entre les mans. Segur que és perquè ha vingut fins on ets tu, a buscar-te, i et portarà, tal com he demanat, fins a mi.

9 d'octubre: vorera

Després de tants dies reclòs a casa, decideixes sortir al carrer per acaronar la vorera amb els peus. A cada passa que fas sembla que et robin una mica d'aire, i al cap de poc més de vint-i-cinc metres ja estàs esgotat. Et continua passant el de sempre: el bullici de la ciutat et fa centrar en tu mateix, i odies ser protagonista de res, fins i tot de la teva pròpia història. No et queda, doncs, altre remei que recular i desfer el camí. Enmig de totes les teves coses, que ja et coneixen sobrerament, et serà molt més senzill passar desapercebut.

8 d'octubre: pensament

De qualsevol cosa viscuda és més important la durada que ha tingut o la intensitat amb què s'ha assaborit? La veritat és que no ho tinc gens clar, perquè les meves opinions varien com ho fa el temps. L'únic que ara mateix sé és que l'espelma que hi ha entre tu i jo, tènue i vigorosa alhora, no voldria que s'apagués mai. Quan ho faci ja em posaré amb els meus pensaments filosòfics, però mentrestant necessito contemplar-te sense pietat.

7 d'octubre: xemeneia

El fum que surt de la xemeneia de la casa de la cantonada del meu carrer no pot ser més negre, espès i embafador. Encara no fa prou fred per encendre el foc, però m'adono que hi ha qui necessita fervorosament cremar tot el que, des que l'últim hivern va marxar, corromp el dia a dia de la seva llar. I jo m'asseguro de tancar bé totes les finestres perquè no vingui cap a mi ni un sol bri d'aquesta toxicitat.

6 d'octubre: balança

No acostumo a perdre coses, però quan ho faig m'envaeix una sensació de buidor que detesto. Viure sense un rellotge que em va regalar algú especial, sense una documentació que la societat m'exigeix o sense unes ulleres de sol de disseny em fa ser menys jo? Vull creure que no. I quan en dubto la meva ment dibuixa a l'aire una balança imaginària per sospesar què té més importància: si el que tinc o el que em falta. I, per sort, de moment sempre acaba per guanyar la primera.

5 d'octubre: fulla

La verda, la groga, la marró, l'ataronjada i la vermellosa. Amb l'arribada de la tardor no hi ha cap fulla que es deslliuri de desprendre's de l'arbre que l'ha subjectat durant tant de temps. Jo me les miro amb atenció: em sorprèn que la caiguda no els dolgui, no els afecti, no els turmenti. I si m'acosto a demanar-los consell ara que t'has desempallegat de mi sense ni immutar-te, amb la fermesa d'unes branques i d'un tronc ben robustos?

4 d'octubre: sal

He anat al mar, no pas per banyar-m'hi, sinó per contemplar-lo amb la calma que l'estiu sovint no proporciona. Al cap de força estona de ser-hi m'he atrevit a tocar l'aigua i a agafar-ne ben bé de la mida d'un glop generós. M'he quedat esfereïda amb el que he vist: aquella aigua era vermellosa, tenyida de sang, i agonitzava. Les meves mans, de cop, m'han fet sentir còmplice d'aquella barbàrie. Per què he tardat tant a adonar-me que la mort ha substituït la sal?

3 d'octubre: por

Aquell dia, sense saber ben bé per què, es va llevar diferent. Més descansada, més lleugera, més alegre. I és que durant la nit la por que havia sentit durant quasi tota la seva vida s'havia esvaït, com si alguna cosa o algú s'hagués encarregat d'aniquilar-la. Ara només desitjava que tot plegat no fos un simple somni.

2 d'octubre: urna

Les commemoracions serveixen perquè allò que, d'una manera o altra, ens ha impactat no caigui en l'oblit. Però més enllà de les vint-i-quatre hores en què s'emmarca l'efemèride hi ha l'endemà immediat i també els futurs. Aquests són igual d'importants per tenir-ho tot clar, per saber que les urnes de fa dos anys i un dia només estaven plenes -ahir, avui i sempre- de respecte, tolerància i il·lusió. I per molt que alguns vulguin insistir-hi, allà dins, a part de tot això i dels vots, no hi cap absolutament res més.

1 d'octubre: llet

Per al mal de panxa. Per a les dolences de la menstruació. Per al dolor dels ossos i les articulacions. Per a les punxades al cap. Per a l'esgotament físic general. Per als disgustos. Per a absolutament tot em dius que la llet és el millor remei. I jo et crec: amb la vida que has tingut, i que continues tenint, no és fàcil mantenir un somriure tan ample i convençut. Quan arribi a casa m'he d'assegurar que no em falta el líquid blanquinós a la nevera. Diria, sense exagerar, que m'hi va la vida.