Desembre

31 de desembre: cercle

Construint un fil amb tres-centes seixanta-cinc paraules he pogut seguir el camí que els dies, imparables, han anat traçat. Avui l'any s'acaba i aquest cercle també es tanca, però la vida, que és plena d'anades i vingudes, s'encarregarà d'obrir-ne molts altres. I ho farà amb el foc nou que tot inici es mereix, el que ens demostra que tot, absolutament tot, està per fer i és possible.

30 de desembre: crispeta

Tens el cervell ple de grans de blat de moro, i amb els ulls, sense saber com, els escombres amb rapidesa per assegurar-te que hi són tots. De cop comencen a esclatar i en tornar al seu lloc habitual ho fan convertits en crispetes. Són les teves idees: tan calentes que quasi bullen, cruixents i amb aquell punt just de sal que té un regust paradoxalment dolç. Acosta-t'hi, endinsa-t'hi i deixa que et portin per totes les dreceres de la creació.

29 de desembre: neula

M'he volgut refugiar en els canelons, però estaven farcits de carn. A dins de cada galet també hi havia una mandonguilla diminuta. Ho he intentat amb el pollastre, tot i que estava carregat de prunes i pinyons. I la nata i la trufa inundaven els dos troncs de Nadal. Sort n'he tingut de les neules, amb aquell interior tan llarg i buit, i no he dubtat a instal·lar-m'hi per aïllar-me de tanta opulència. Ho he hagut de fer, això sí, amb els ulls ben oberts, no fos cas que en un atac de golafreria algú se m'empassés.

28 de desembre: perspectiva

Abans d'explicar qualsevol cosa, assegura't d'observar-la des de les diverses perspectives possibles. Posa-t'hi al davant i al darrere, a la banda dreta i a l'esquerra, a sobre i a sota, i a tot arreu on vegis una escletxa que et pugui transmetre alguna informació. Tot i així, quan comencis el teu discurs, prepara't per les opinions i les valoracions dels que t'escolten, que sempre estaran predisposats a qüestionar-t'ho tot.

27 de desembre: artesania

El regal més bonic no és mai el més perfecte. No cal que estigui embolicat amb un paper llampant, ni que surti de dins d'un plàstic robust, ni que totes les peces que el componen siguin completament mil·limètriques. Prefereixo el que està fet amb les mans, el que m'explica històries amb codis diferents de les paraules, el que em corrobora que l'artesania serà sempre molt millor que qualsevol motlle industrial.

26 de desembre: colom

La infermera arrossega el carro del berenar i, sense adonar-se'n, els ulls se li'n van cap a la finestra. Al damunt dels geranis que arregla minuciosament, amb cura i amb paciència, igual com atén les persones grans i malaltes que depenen d'ella, veu que hi han nascut un parell de coloms. I és que enmig de la monotonia, la tristesa, la solitud i la decadència també és possible trobar-hi espurnes de felicitat.

25 de desembre: Nadal

Algú que arriba a casa teva quan encara estàs acabant de parar la taula et diu que aquest any no cal que l'allarguis, que així ja hi haurà prou lloc per a tots. Però tu, que sempre has abraçat el Nadal amb ganes i força, t'hi negues. Perquè les absències, tant les volgudes com les imposades, encara continuen necessitant el seu espai.

24 de desembre: repte

A hores d'ara no sé si l'atzar existeix. El que tinc clar és que per tal que les coses passin cal una màgia molt especial, feta de tenacitat, voluntat, paciència i amor, que converteix qualsevol repte somiat en una realitat ben palpable.

23 de desembre: purpurina

M'he acomiadat de tu, com sempre, fent-te un petó als llavis, però abans me'ls he volgut pintar amb una mica de purpurina. M'agrada comparar què brilla més: si les rodones minúscules de colors vius i intenses o els teus ulls. I per ara continuen guanyant ells.

22 de desembre: loteria

Em dius que no et trobes bé i que vols que vingui a fer-te companyia, perquè si em tens a prop, et dono la mà, et dedico algunes paraules dolces i notes la meva escalfor de segur que ben aviat el mal et marxarà. I jo, davant d'aquest reclam, em desfaig: per a mi no hi ha millor loteria que pensis que jo soc la teva millor medecina.

21 de desembre: estació

Intenta quedar-te amb el més bonic i plaent de cada estació. Amb el cromatisme impecable de la tardor. Amb el fred intens però regenerador de l'hivern. Amb les olors captivadores i les carícies del vent de la primavera. Amb les moixaines del sol a l'estiu. Abraça-ho ben fort, impregna-te'n i gaudeix-ne. Tot passa massa ràpid, en qüestió de poc temps una cosa en desbanca una altra, i hi ha sensacions que no hauríem de permetre que fossin tan fugaces.

20 de desembre: violí

Crec que no exagero si dic que avui has fet el millor concert de la teva vida. Ningú ha pogut veure el violí, tot i que qui et coneix bé sap que amb les teves evasives, amb les teves fugides d'estudi i amb les teves excuses l'has tocat amb una exactitud i una precisió fora de sèrie.

19 de desembre: victòria

Durant l'hora de l'examen, mentre estàveu concentrats en les vostres coses, us he estat contemplant. Alguns escrivíeu amb devoció; d'altres, amb una mica de por. Volíeu fer-ho bé, demostrar que havíeu après moltes coses, i jo tenia clar que per corroborar-ho no em feia falta cap paper. Del no-res, al llarg dels dies, havíeu construït infinitat de coses, més enllà de les que hi havia als llibres, als apunts i a la xarxa. I aquesta era la vostra victòria més gran.

18 de desembre: pessebre

Des que sou amb nosaltres el que més m'agrada del pessebre és que no tingui cap ordre establert. Que les figures un dia estiguin ben posades i que l'endemà pul·lulin per quin sap on. Que els personatges secundaris s'apoderin de l'establia i que els principals naveguin entre la muntanya i l'aigua congelada del riu. Que amb la mateixa facilitat amb què l'heu tret de la capsa el pugueu tornar a guardar sense remordiments per si és massa aviat o excessivament tard. La vida, sens dubte, és millor amb ulls d'infants a prop.

17 de desembre: avet

Avui hem anat a comprar un avet descomunal, i després de descarregar-lo del cotxe, de pujar-lo per l'escala i de col·locar-lo al lloc que li havíem fet al menjador estàvem tan esgotats que no hem tingut esma per decorar-lo. Hem decidit fer una becaina per agafar forces i, en despertar-nos, les boles, els llaços, els llums i l'estrella estaven ben posats entre les fulles i les branques. Tots hem tingut clar que havies estat tu amb la teva màgia.

16 de desembre: carmanyola

Quan per fi creguis que pots verbalitzar tot el garbuix que tens dins teu, és bo que encara tinguis una mica de paciència. Jo, de fet, et recomano que agafis totes les paraules, que les col·loquis en diverses carmanyoles i que les deixis reposar unes quantes hores, o fins i tot algun dia, a la nevera. De vegades convé que les coses es refredin.

15 de desembre: recepta

Quan va tastar aquell plat no va poder evitar demanar-ne la recepta: tenia ganes de fer-lo un dia a casa per tornar-lo a assaborir. Quan s'hi va posar no li va sortir ni de bon tros de la mateixa manera, i llavors hi va caure: li havien donat la llista d'ingredients que podia comprar al mercat o a les botigues però no pas el seguit de sentiments que també era necessari afegir-hi. Allò era justament el que feia que cada menja fos única i irrepetible.

14 de desembre: regle

Des que tenia ús de raó havia estat una persona recta, estricta, exigent, poc flexible, que s'ho mirava absolutament tot al mil·límetre. Quan, amb el pas dels anys, va començar a coixejar i a anar-se'n una mica de tort no es permetia sortir de casa sense dur un regle a la butxaca. Tenia la necessitat de mesurar qualsevol desviació i d'anotar-se-la: no entenia com el seu cos, després de tants anys junts, encara no havia après la lliçó.

13 de desembre: caràcter

Dia rere dia aquella dona li preguntava el mateix: si es trobava bé, si li havia passat alguna cosa, si hi havia res que el preocupés i que no s'atrevís a explicar. I el nen, que després es va fer noi, i més tard es va convertir en home, no sabia com més dir-li que ell era així: tancat, callat, tímid, reservat, introvertit... Sí, potser tenia un caràcter poc convencional, però al seu món era immensament feliç.

12 de desembre: detergent

Hi ha moltes coses que no m'hagués agradat veure ni sentir, perquè un cop les barbaritats han trobat un espai és molt difícil expulsar-les de dins. Es fan fortes i valentes, i diuen que tenen un seguit de drets que jo no sabia ni que existissin. Avui, però, he decidit que engoliré un bon glop d'algun detergent corrosiu perquè les aniquili totes. Potser fins i tot a mi.

11 de desembre: coala

Et penses que perquè, com el coala, em passo el dia dormint -sí, tens raó, una vintena d'hores ben bones-, no m'adono de ben res. No saps com n'estàs, d'equivocat: igual que l'animal soc una ànima nocturna, i les orelles que tinc, grosses per naturalesa, m'informen absolutament de tot. També del teu joc fastigosament brut.

10 de desembre: sol

Com qui no vol la cosa he tornat a fer una volta sencera al sol. De vegades sembla que els dies siguin de plom, perquè costa empènyer-los, però mirats des de la distància em fa la sensació que viatgin amb coet. Avui, mentre bufo les espelmes del pastís, només desitjo que, bé amb lentitud bé amb rapidesa, les passejades que voregen l'astre rei durin una eternitat. I és que encara que passin els anys jo em sento més viva que mai.

9 de desembre: jaqueta

Agafa la jaqueta que tens a l'armari, abriga'm i acompanya'm: vull sortir a fora, ara que hi plou, hi bufa el vent del nord i el termòmetre ja es mou per la banda negativa. Així, xopa, rebregada i quasi congelada, sé que, malgrat les adversitats, si et tinc al costat tot té un regust serè, calmat i càlid.

8 de desembre: lava

De la ràbia que he sentit en escoltar-te, de dins meu m'ha sortit un raig de lava. Rogent i roent, un riu de foc en estat pur. Quan, al cap d'una estona, he aconseguit asserenar-me, m'he notat el cor com un tros de basalt: fosc i dur. I llavors he tingut la certesa que, mai més, cap de les teves paraules, ni tampoc dels teus actes, aconseguiria pertorbar-me.

7 de desembre: malaltia

Si tinguessis un braç trencat, o un esquinç al peu, o una galta inflada per un queixal que et fa la guitza o una gastroenteritis persistent o una migranya severa, o un problema al cor, al fetge o als ronyons, la teva dolença seria acceptada sense gaires embuts. Però com que el problema és a dins del teu cap es pensen que la teva malaltia no existeix i fins i tot gosen fer-ne broma. És increïble de la quantitat de falsos savis de què estem envoltats!

6 de desembre: mercat

Aquest matí he anat a un mercat i m'ha semblat molt peculiar. No era de joguines, ni de roba, ni d'aliments, ni d'antiguitats, ni d'objectes rars i originals a parts iguals. Resulta que la gent hi podia intercanviar vides: la trista per l'alegre, la monòtona per la sorprenent, la calmada per la hiperactiva, i tantes altres. Al final, després de molt mirar i remenar, m'he tornat a endur la meva cap a casa. I és que ben mirat tampoc no està tan malament.

5 de desembre: farsa

Estàs content perquè dius que mai no havies tingut tantes amistats com ara. Sents orgull quan assegures que no les comptes amb els dits de les mans, sinó a centenars i potser fins i tot a milers. Això sí, et visita una lleugera tristesa quan tens algun problema, perquè veus que l'has d'acabar resolent absolutament sol. Llavors és quan et preguntes si tot plegat només és una farsa i si t'estan venent un fum que no existeix. Saps, millor que ningú, que sempre has pecat d'ingenu.

4 de desembre: parcel·la

Soc la mare de, la dona de, la filla de, la neta de, la cosina de, la neboda de, la cunyada de, la jove de, l'amiga de, la veïna de, la companya de feina de... I entre tot aquest arsenal de parcel·les resulta que, ves per on, també hi soc jo.

3 de desembre: intuïció

Em va fallar la vista, l'olfacte, l'oïda, el gust i el tacte. Tot, sense excepció, al mateix temps. Però llavors va fer-se present el sisè sentit, el de la intuïció, i em va insinuar que l'únic que em convenia era veure, olorar, escoltar, tastar i tocar el món que m'envoltava de maneres ben diferents de les que havia fet servir fins llavors. Li vaig fer cas sense ni pensar-ho, i encara no soc prou conscient de la sort que vaig tenir.

2 de desembre: soroll

S'entesta a parlar-nos d'un soroll que no el deixa descansar, que el tortura i que gairebé l'està fent embogir. No sabem com fer-li entendre que estigui tranquil, que hem comprovat que allà, per molt que li sembli impossible, a la nit només hi habita el silenci. Però no ens creu. No fos cas que ens penséssim que a causa de l'edat ja no serveix per a quasi res, ni tan sols per dormir.

1 de desembre: guspira

He emplenat aquest camp de guspires, però ara la vànova blanca i freda les ha cobert. Quan surti el sol i la neu es comenci a fondre tornaran a aparèixer. T'asseguro que sí, que quan et vegin ho faran. I llavors brillaran més que mai.