Desembre

6 de desembre: mercat

Aquest matí he anat a un mercat i m'ha semblat molt peculiar. No era de joguines, ni de roba, ni d'aliments, ni d'antiguitats, ni d'objectes rars i originals a parts iguals. Resulta que la gent hi podia intercanviar vides: la trista per l'alegre, la monòtona per la sorprenent, la calmada per la hiperactiva, i tantes altres. Al final, després de molt mirar i remenar, m'he tornat a endur la meva cap a casa. I és que ben mirat tampoc no està tan malament.

5 de desembre: farsa

Estàs content perquè dius que mai no havies tingut tantes amistats com ara. Sents orgull quan assegures que no les comptes amb els dits de les mans, sinó a centenars i potser fins i tot a milers. Això sí, et visita una lleugera tristesa quan tens algun problema, perquè veus que l'has d'acabar resolent absolutament sol. Llavors és quan et preguntes si tot plegat només és una farsa i si t'estan venent un fum que no existeix. Saps, millor que ningú, que sempre has pecat d'ingenu.

4 de desembre: parcel·la

Soc la mare de, la dona de, la filla de, la neta de, la cosina de, la neboda de, la cunyada de, la jove de, l'amiga de, la veïna de, la companya de feina de... I entre tot aquest arsenal de parcel·les resulta que, ves per on, també hi soc jo.

3 de desembre: intuïció

Em va fallar la vista, l'olfacte, l'oïda, el gust i el tacte. Tot, sense excepció, al mateix temps. Però llavors va fer-se present el sisè sentit, el de la intuïció, i em va insinuar que l'únic que em convenia era veure, olorar, escoltar, tastar i tocar el món que m'envoltava de maneres ben diferents de les que havia fet servir fins llavors. Li vaig fer cas sense ni pensar-ho, i encara no soc prou conscient de la sort que vaig tenir.

2 de desembre: soroll

S'entesta a parlar-nos d'un soroll que no el deixa descansar, que el tortura i que gairebé l'està fent embogir. No sabem com fer-li entendre que estigui tranquil, que hem comprovat que allà, per molt que li sembli impossible, a la nit només hi habita el silenci. Però no ens creu. No fos cas que ens penséssim que a causa de l'edat ja no serveix per a quasi res, ni tan sols per dormir.

1 de desembre: guspira

He emplenat aquest camp de guspires, però ara la vànova blanca i freda les ha cobert. Quan surti el sol i la neu es comenci a fondre tornaran a aparèixer. T'asseguro que sí, que quan et vegin ho faran. I llavors brillaran més que mai.