Cel estrellat

Feia quasi un mes que ens havíem instal·lat en aquell apartament que era tan a prop de la platja. Tot i que la platja en si encara no l'havíem trepitjat. Havíem estat ocupats amb altres coses: mirant àlbums de fotos antigues, cuinant receptes suculentes, traient la pols de la col·lecció de fades, bruixes i minairons, i parlant de la vida i dels seus meandres.

Però aquell dia vaig decidir que ja n'hi havia prou. Que necessitava veure el mar, amb les seves onades salvatges; i confondre'm amb la sorra, tan fina i escorredissa; i respirar l'aire a petites glopades, perquè s'instal·lés, amb una timidesa prou atrevida, als indrets més recondits de les meves entranyes.

Hi vaig arribar tard, i sola, perquè no volia que ningú esfilagarsés aquella trobada. De primer vaig tancar els ulls i la sal se'm va instal·lar als narius i a tota la pell, com si ella s'hagués entretingut a unir, amb paciència, cada una de les seves partícules i n'hagués fet una manta llarga i tova i suau. Llavors els vaig obrir com dues taronges enormes —necessitava engolir amb la mirada l'espectacle que s'havia dibuixat al cel— i sucoses —cada tres o quatre segons se m'escapava una llàgrima que em dibuixava un petit fil blanquinós al rostre.

Amb els dits vaig començar a assenyalar cada una de les estrelles: de les més menudes a les més grosses, de les més tènues a les més lluminoses. Em va semblar que no estaven prou ben col·locades, que no tenien l'harmonia que els feia falta. I per això les vaig començar a moure. Aquesta un pensament cap a la dreta. L'altra un parell de pams cap avall. Aquella altra una mica més al centre. I la del fons de tot la vaig eliminar.

Com seria la nostra existència si poguéssim manipular la realitat que ens envolta? Canvio un cotxe per tres arbres. Poso bolquers i xumet als superbs perquè les converses que hi mantinc no aconsegueixin intimidar-me. Faig asseure a taula les persones que em falten cada Nadal.

Baixo del núvol de fum de les divagacions i observo, de nou, el cel. M'adono que tot està com quan he arribat: no s'ha guardat ni un dels meus canvis. Malauradament ningú m'ha ensenyat quin botó havia de pitjar. 

Escrit inclòs en el llibre VullEscriure.cat 2023, editat el mes d'abril del 2023 (vegeu l'apartat de Publicacions).