Abril

18 d'abril: guant

Aquesta nit els meus dits no han descansat ni un sol moment. Han tocat la pell més suau i fina que existeix. I ara, quan el dia ja despunta i la llum ho transforma tot, em protegeixo les mans. Ara amb un guant, després amb l'altre. Aquest teixit m'ajudarà a conservar una mica més la sensació d'haver acaronat el cel.

17 d'abril: avió

Has agafat un avió a primera hora del matí perquè et porti fins a l'altra punta de món. Vas dir-me que havies de pensar, que tenies la necessitat d'allunyar-te de tot per veure les coses clares. Però jo, avui, he trobat el teu cap al menjador: et vas oblidar d'endur-te'l entremig de l'equipatge.

16 d'abril: rentadora

No estàs gens satisfet amb el que has fet. Et sents brut, com si en lloc de carn i ossos estiguessis fet de fang. O pitjor encara: d'excrements d'algun animal. Necessites arribar a casa i posar-te, tot sencer, a dins de la rentadora. Amb un rentat, un esbandit i un doble centrifugat potser et podràs tornar a sentir persona. O almenys simular-ho.

15 d'abril: camí

Cap a l'esquerra o cap a la dreta? Cap a la dreta o cap a l'esquerra? Fa estona que t'has col·locat al bell mig de la interjecció del camí i no pots deixar de dubtar. I, de sobte, una veu que no saps ni d'on prové et demana si val la pena pensar-t'ho tant. Perquè, al capdavall, cinc-cents metres enllà o potser passats trenta quilòmetres hi haurà una altra tria per fer.

14 d'abril: nena

Avui fa uns quants anys que algú et va confirmar que a la panxa hi duies una nena. No podràs arribar a explicar mai l'alegria que vas sentir... Des de llavors has tingut ben a prop una mena de fada que tenyeix de mil colors les teves estones en blanc i negre.

13 d'abril: cubell

No tenia el costum de fer-ho, però aquell dia va revisar el cubell de la brossa. Veia que ell no estava bé, que semblava que es comportava com abans, i la inspecció li va corroborar les seves sospites: el pot de pastilles, les llaunes de cervesa i la seva vida. Tots ben barrejades entre les deixalles.

12 d'abril: ametlla

Si la mare volia que l'acompanyés a algun lloc sabia que a la bossa havia de dur sempre un bon grapat d'ametlles. Era igual que fossin crues, torrades o garrapinyades. Jo amb aquella fruita seca embogia, perdia el món de vista i fins i tot era capaç de portar-me bé. Ara, quan la vaig a visitar, sovint me'n demana. N'hi dono unes quantes, sense abusar, que li costen de mastegar i tinc por que s'escanyi. I quan se les menja també li queda cara d'àngel.

11 d'abril: iaia

Si pogués demanar un desig seria poder-te veure de nou. Per abraçar-te, per petonejar-te, per confondre'm amb la brillantor dels teus ulls, per agafar-te fort la mà i explicar-te com va tot des que vas marxar avui fa justament dos anys. T'agradaria veure com han crescut els nens i saber que et recordem en allò que fem. I és que no em cansaré de repetir que la vida em va fer un regal preciós: que tu fossis -i siguis ara i sempre més- la meva iaia.

10 d'abril: sac

Avui, només llevar-se, ho ha notat de seguida: el sac de la paciència se li havia buidat del tot. Ha buscat i tornat a buscar per les diverses estances, però les seves sospites s'han confirmat: era l'últim que li quedava. I no ha tingut més remei que fer el que havia de fer sempre, inevitablement, en aquestes ocasions: carregar-se de paciència per reomplir els sacs de la paciència.

9 d'abril: pintallavis

De petit, cada dia arribaves a l'escola amb uns llavis estampats en una galta. Eren de color rosa intens, com els xiclets de maduixa que sovint compartíem. Tants anys després t'he trobat pel carrer i hem parlat de les nostres coses. M'hi he fixat i duies la mateixa marca de pintallavis a la pell. Uns minuts després ha aparegut la teva mare, perfectament maquillada i carregada de bosses, i no s'ha pogut estar de preguntar-me amb orgull si havia vist com havia crescut el seu nen.

8 d'abril: cadenat

No corris, no saltis, no toquis, no cridis, no remenis, no trenquis res, no t'embrutis, no facis soroll, no t'esveris... I així era com el nen cada dia veia com la seva infantesa estava lligada a un nou cadenat.

7 d'abril: fil

Tu i jo tenim un lligam de per vida. Podran passar mil anys, podrem viure mil històries, podrem estar mil dies sense dir-nos ben res... I tot i així seguirem estant junts perquè cadascú de nosaltres, al cor, hi té cosit el nom de l'altre amb un fil indestructible.

6 d'abril: banc

Seu en aquest banc, al meu costat, i mira com la vida passeja, lentament, per davant nostre. No et molestis a cridar-la: no es girarà. No perdis el temps demanant-li que s'aturi: no ho farà. Simplement observa-la i, quan te'n vegis amb cor, aixeca't i segueix el camí que dibuixa. Amb passos lents o amb grans gambades, intentant no perdre-li el rastre.

5 d'abril: imant

Ja no hi cabia ni un sol imant més. N'hi havia de porcella, de plàstic, de ferro, de paper i de roba. De mides, formes i colors ben diversos. Havien vist tant de món els dos junts... Ara, però, s'havien de conformar a recordar-ho. Les coses els havien anat maldades i prou feina tenien a poder emplenar la nevera com per dedicar-se a decorar-la.

4 d'abril: camisa

Que maca que trobaves aquella camisa. M'ho vas dir i repetir gairebé fins a la sacietat. Pel caient de la roba, per l'estampat -discret i elegant-, per la forma que tenien els seus setze botons i pel lleuger brodat del final de les mànigues. Potser per això la teva nova parella també la llueix -és un regal teu-, i tu no et canses de dir-li i repetir-li que és tan maca i que li queda tan bé.

3 d'abril: roda

Per celebrar-ho van brindar amb vi. Les copes dringaven, anaven i venien, es buidaven i s'emplenaven. Tu t'ho miraves des d'una certa distància. Eres conscient que no et convenia, perquè si començaves entraries en una roda que no deixaria de girar. Estaves orgullós de tu: ferm, convençut, summament segur. Però llavors et van posar el tros de cristall a la mà i no et va sortir dir cap no. I la roda, inevitablement, va rodar, rodar i rodar.

2 d'abril: cargol

I sí, en més d'una ocasió t'agradaria que, en llevar-te, t'haguessis convertit en un cargol. Per assaborir la vida lentament, per deixar enrere la pressa, per badar davant les coses que veritablement importen. De moment, però, t'eixugues la mica de bava que et regalima per la barbeta i et treus la closca que t'ha protegit durant la nit. Ben mirat potser no et queda tant per assemblar-t'hi.

1 d'abril: mirall

Quan et mires al mirall encara no t'hi acabes de reconèixer. La batalla ha estat massa dura, i les cicatrius que t'hi han quedat ho corroboren. T'ho has d'agafar amb calma, t'ho diu tothom. I a poc a poc veuràs com el tros de vidre et dona el que tant desitges: tornar a ser tu una altra vegada.