Abril

30 d'abril: dau

Has tirat el dau i t'ha tocat el número tres. De seguida has pensat que la sort et venia de cara: tens tres fills, fa tres anys justos que et vas casar, vius a la casa número tres i estàs a punt de tenir un altre ascens -el tercer- a la feina. Que feliç que et fan aquests puntets negres... No t'imagines per res del món que al cap de tres dies, que serà el dia tres del mes que hem d'encetar, deixaràs d'existir.

29 d'abril: mel

Agafes el pot de mel i l'intentes obrir amb precaució. Ja has oblidat, perquè fa dies que no en prens, que la tapa s'ha enganxat de mala manera al tros de vidre i que només ho podràs solucionar amb uns quants cops contundents. Te'n volies abocar un parell de cullerades a la infusió de menta, però l'engoleixes directament, amb una certa golafreria i desesperació. Deu ser que avui necessitaves una dosi extra de dolçor.

28 d'abril: panet

El matí és el moment que més m'agrada del dia. La casa està en silenci i en obrir la porta de la vostra habitació en surt una escalfor melosa i una flaire tèbia. N'estic convençuda: sou com panets acabats de coure, i per això, més d'una vegada i de dues, us menjaria de bon grat.

27 d'abril: ampolla

Perdut en aquesta illa deserta de cop et topes amb una ampolla de vidre. Al cap d'uns quants passos, com si algú ho hagués preparat, hi ha un tros de paper amb un bolígraf. Pots escriure el missatge que vulguis i llençar-lo al mar perquè sigui llegit. Hi penses durant una estona i, llavors, deixes els tres objectes al damunt de la sorra i continues el teu camí. No necessites que et trobin.

26 d'abril: peix

En aquell llac només hi érem tu, jo, l'aigua i aquell peix. Nedava a un ritme vertiginós, i ens el miràvem i somrèiem. Quan l'animal va treure el cap fins a la superfície durant una mil·lèsima de segon va ser quan m'ho vas dir: que m'estimaries sempre. Al cap de tres o quatre mesos te'n vas oblidar, d'aquella promesa. Potser és que tenies la mateixa memòria que el peix.

25 d'abril: porta

Aquella nit va somiar que la seva mare marxava de casa i que no hi tornava mai més. Que s'enduia un parell de maletes i la fotografia que hi havia al menjador d'elles dues, i que li feia un petó al front mentre encara dormia. La nena, quan es va despertar, va estar contenta que tot plegat hagués estat un malson. La seva mare no ho faria mai allò... Fins que va veure la nota escrita a mà enganxada al bell mig de la porta de l'habitació.

24 d'abril: papallona

La papallona vola lentament. Sembla cansada. Potser per això quan veu el teu genoll decideix aturar-s'hi per reposar-hi una estona. No pensaves que seria possible, però l'acarones. I quan et mires els dits, l'índex i el polze, t'adones que hi tens una pols fina, d'un color groc ben brillant. És de la mateixa tonalitat del jersei que duies el dia que em vas fer el primer petó. Potser per això tot plegat m'ha semblat tan meravellós.

23 d'abril: llibre

A trenc d'alba he sortit a collir paraules. Avui els camps estaven especialment florits. N'he agafades de dolces, de tendres i de les que parlen d'amor i de felicitat. N'he fet un bon ram i, ja a casa, l'he embolicat amb paper setinat. Al vespre, quan l'obris, hi trobaràs el teu llibre.

22 d'abril: mantega

I al final sembla que has entès que tot, absolutament tot, és provisional. Que la vida és de mantega. En principi, ferma i compacta, però quan la retires de la seva zona de confort es desfà i no té res a veure amb el que era. I el pitjor és que d'un estat a l'altre s'hi pot passar en qüestió de simples minuts.

21 d'abril: cereal

S'ha passat la vida consumint cereals integrals. El metge així l'hi va prescriure per alleujar els mals de panxa constants. "Necessitem alguna cosa que desfaci aquesta bola", va dir-li textualment, i per això, cada matí, en posava unes quantes cullerades generoses a la llet. Avui, que li han confirmat que ell ha mort, s'ha sentit alleujada, com si a dins seu alguna cosa que era molt forta i vigorosa s'hagués desintegrat per complet. S'ensuma que podrà canviar el menú de l'esmorzar demà mateix.

20 d'abril: foto

He vist les cinquanta-tres fotos que has penjat del viatge. Me les sé de memòria: seria capaç d'enumerar-te'n cada un dels detalls. També he llegit les explicacions i els cometaris que te n'han fet les teves múltiples amistats. Aquesta escapada ens l'havíem promès, des de fa anys, però qui somriu al teu costat a totes les instantànies no soc pas jo. I a tu no sembla importar-te gens.

19 d'abril: mussol

Fa setmanes que, al voltant de la mitjanit, et desvetlles. T'aixeques del llit, te'n vas a la cuina i beus una mica d'aigua. Et toques el front, per comprovar que no tens febre, i fas passos cap aquí i cap allà sense cap mena de rumb. Mires el rellotge que dus al canell i et desesperes: plorant, estirant-te els cabells o fent coces a un calaix. Jo soc un simple mussol que t'observo sense poder ajudar-te. Potser hauries de trobar algú que pogués fer-ho.

18 d'abril: guant

Aquesta nit els meus dits no han descansat ni un sol moment. Han tocat la pell més suau i fina que existeix. I ara, quan el dia ja despunta i la llum ho transforma tot, em protegeixo les mans. Ara amb un guant, després amb l'altre. Aquest teixit m'ajudarà a conservar una mica més la sensació d'haver acaronat el cel.

17 d'abril: avió

Has agafat un avió a primera hora del matí perquè et porti fins a l'altra punta de món. Vas dir-me que havies de pensar, que tenies la necessitat d'allunyar-te de tot per veure les coses clares. Però jo, avui, he trobat el teu cap al menjador: et vas oblidar d'endur-te'l entremig de l'equipatge.

16 d'abril: rentadora

No estàs gens satisfet amb el que has fet. Et sents brut, com si en lloc de carn i ossos estiguessis fet de fang. O pitjor encara: d'excrements d'algun animal. Necessites arribar a casa i posar-te, tot sencer, a dins de la rentadora. Amb un rentat, un esbandit i un doble centrifugat potser et podràs tornar a sentir persona. O almenys simular-ho.

15 d'abril: camí

Cap a l'esquerra o cap a la dreta? Cap a la dreta o cap a l'esquerra? Fa estona que t'has col·locat al bell mig de la interjecció del camí i no pots deixar de dubtar. I, de sobte, una veu que no saps ni d'on prové et demana si val la pena pensar-t'ho tant. Perquè, al capdavall, cinc-cents metres enllà o potser passats trenta quilòmetres hi haurà una altra tria per fer.

14 d'abril: nena

Avui fa uns quants anys que algú et va confirmar que a la panxa hi duies una nena. No podràs arribar a explicar mai l'alegria que vas sentir... Des de llavors has tingut ben a prop una mena de fada que tenyeix de mil colors les teves estones en blanc i negre.

13 d'abril: cubell

No tenia el costum de fer-ho, però aquell dia va revisar el cubell de la brossa. Veia que ell no estava bé, que semblava que es comportava com abans, i la inspecció li va corroborar les seves sospites: el pot de pastilles, les llaunes de cervesa i la seva vida. Tots ben barrejades entre les deixalles.

12 d'abril: ametlla

Si la mare volia que l'acompanyés a algun lloc sabia que a la bossa havia de dur sempre un bon grapat d'ametlles. Era igual que fossin crues, torrades o garrapinyades. Jo amb aquella fruita seca embogia, perdia el món de vista i fins i tot era capaç de portar-me bé. Ara, quan la vaig a visitar, sovint me'n demana. N'hi dono unes quantes, sense abusar, que li costen de mastegar i tinc por que s'escanyi. I quan se les menja també li queda cara d'àngel.

11 d'abril: iaia

Si pogués demanar un desig seria poder-te veure de nou. Per abraçar-te, per petonejar-te, per confondre'm amb la brillantor dels teus ulls, per agafar-te fort la mà i explicar-te com va tot des que vas marxar avui fa justament dos anys. T'agradaria veure com han crescut els nens i saber que et recordem en allò que fem. I és que no em cansaré de repetir que la vida em va fer un regal preciós: que tu fossis -i siguis ara i sempre més- la meva iaia.

10 d'abril: sac

Avui, només llevar-se, ho ha notat de seguida: el sac de la paciència se li havia buidat del tot. Ha buscat i tornat a buscar per les diverses estances, però les seves sospites s'han confirmat: era l'últim que li quedava. I no ha tingut més remei que fer el que havia de fer sempre, inevitablement, en aquestes ocasions: carregar-se de paciència per reomplir els sacs de la paciència.

9 d'abril: pintallavis

De petit, cada dia arribaves a l'escola amb uns llavis estampats en una galta. Eren de color rosa intens, com els xiclets de maduixa que sovint compartíem. Tants anys després t'he trobat pel carrer i hem parlat de les nostres coses. M'hi he fixat i duies la mateixa marca de pintallavis a la pell. Uns minuts després ha aparegut la teva mare, perfectament maquillada i carregada de bosses, i no s'ha pogut estar de preguntar-me amb orgull si havia vist com havia crescut el seu nen.

8 d'abril: cadenat

No corris, no saltis, no toquis, no cridis, no remenis, no trenquis res, no t'embrutis, no facis soroll, no t'esveris... I així era com el nen cada dia veia com la seva infantesa estava lligada a un nou cadenat.

7 d'abril: fil

Tu i jo tenim un lligam de per vida. Podran passar mil anys, podrem viure mil històries, podrem estar mil dies sense dir-nos ben res... I tot i així seguirem estant junts perquè cadascú de nosaltres, al cor, hi té cosit el nom de l'altre amb un fil indestructible.

6 d'abril: banc

Seu en aquest banc, al meu costat, i mira com la vida passeja, lentament, per davant nostre. No et molestis a cridar-la: no es girarà. No perdis el temps demanant-li que s'aturi: no ho farà. Simplement observa-la i, quan te'n vegis amb cor, aixeca't i segueix el camí que dibuixa. Amb passos lents o amb grans gambades, intentant no perdre-li el rastre.

5 d'abril: imant

Ja no hi cabia ni un sol imant més. N'hi havia de porcella, de plàstic, de ferro, de paper i de roba. De mides, formes i colors ben diversos. Havien vist tant de món els dos junts... Ara, però, s'havien de conformar a recordar-ho. Les coses els havien anat maldades i prou feina tenien a poder emplenar la nevera com per dedicar-se a decorar-la.

4 d'abril: camisa

Que maca que trobaves aquella camisa. M'ho vas dir i repetir gairebé fins a la sacietat. Pel caient de la roba, per l'estampat -discret i elegant-, per la forma que tenien els seus setze botons i pel lleuger brodat del final de les mànigues. Potser per això la teva nova parella també la llueix -és un regal teu-, i tu no et canses de dir-li i repetir-li que és tan maca i que li queda tan bé.

3 d'abril: roda

Per celebrar-ho van brindar amb vi. Les copes dringaven, anaven i venien, es buidaven i s'emplenaven. Tu t'ho miraves des d'una certa distància. Eres conscient que no et convenia, perquè si començaves entraries en una roda que no deixaria de girar. Estaves orgullós de tu: ferm, convençut, summament segur. Però llavors et van posar el tros de cristall a la mà i no et va sortir dir cap no. I la roda, inevitablement, va rodar, rodar i rodar.

2 d'abril: cargol

I sí, en més d'una ocasió t'agradaria que, en llevar-te, t'haguessis convertit en un cargol. Per assaborir la vida lentament, per deixar enrere la pressa, per badar davant les coses que veritablement importen. De moment, però, t'eixugues la mica de bava que et regalima per la barbeta i et treus la closca que t'ha protegit durant la nit. Ben mirat potser no et queda tant per assemblar-t'hi.

1 d'abril: mirall

Quan et mires al mirall encara no t'hi acabes de reconèixer. La batalla ha estat massa dura, i les cicatrius que t'hi han quedat ho corroboren. T'ho has d'agafar amb calma, t'ho diu tothom. I a poc a poc veuràs com el tros de vidre et dona el que tant desitges: tornar a ser tu una altra vegada.