L'estiu anhelat

Envoltada per les muralles,

que no m'empresonen,

sinó que em regalen una abraçada càlida

com l'alè de la primavera

que despunta amb timidesa,

m'arriba als narius

una flaire agradable

de pi, farigola i romaní.

Cloc els ulls per assaborir-la,

talment com si la pogués tastar,

i ignoro si prové de la vegetació

que fa de guardiana

de les meves passes

i de les de tants d'altres,

o de les set barques blanques

i amb lleugers tocs de verd, vermell i blau

que reposen al damunt de la sorra,

tan seca, tan daurada, tan escorredissa.

Perquè allà hi ets tu,

colrat pel sol,

i em mires

amb uns ulls oberts

com els del far,

que tot ho esguarda,

i em somrius

amb una frescor

que l'aigua d'aquest mar,

tan blau i cristal·lí,

té feines per igualar.

Dus la branqueta d'herba

acabada de tallar

als teus llavis,

que l'abriguen,

i això m'anuncia

la teva visita a sa Roqueta.

Hi vas a fer tertúlia i a desfer-la,

i quan has quedat impregnat

de tantes històries salades

em vens a buscar.

O això és el que em sembla.

Perquè no ens coneixem.

Perquè no hem intercanviat

mai cap paraula.

Només esguards i rialles.

I algun sospir fugisser.

Som iguals que la primavera que comença:

cauts, prudents, excessivament reservats.

Segur que l'estiu,

amb el seu foc i amb les seves brases,

donarà embranzida a l'espurna

que tot just comença a néixer.

I el far, i les pedres, i el mar, i la sorra,

i les barques, i l'aroma de pi, farigola i romaní

en seran testimonis.

Segon premi dels II Jocs Florals de Tossa de Mar (29 d'abril del 2018).