Cornamusam 2023

Fotos del taller de redacció de contes de la Cabreta:

Fotos de la lectura dels contes de la Cabreta al públic:

Contes de la Cabreta escrits pels nens i nenes que van participar al taller:

ON SÓN LES CLAUS?

Tot va començar tres dies abans de la tocada d'inici del Cornamusam. Els músics estaven molt nerviosos i emocionats perquè s'acostava el festival més esperat de tot l'any i, per això, ja feia dies que es reunien a l'estudi, cada matí i cada tarda, per assajar les músiques que farien dansar la Cabreta.

Aquell vespre van treballar de valent: les melodies no els sortien gaire bé i van pensar que si volien que aquella edició del Cornamusam fos la millor de totes encara haurien d'assajar molt. Els músics ho comentaven mentre endreçaven els instruments. Els sacs de gemecs, els flabiols, els tamborins, els tambors, les tarotes, els fiscorns i els trombons van quedar ben guardats a la sala on reposarien fins a l'assaig de l'endemà.

Cadascú se'n va anar cap a casa a descansar, però, de manera inesperada, la situació es va torçar.

Quan al matí següent els músics van arribar a la sala d'assaig i van voler preparar els seus instruments, es van adonar que les claus no eren enlloc. Les van buscar pertot arreu. Qui les havia perdut? Algú les havia robat? On devien ser?

Tots van coincidir a dir que el culpable era en Xevi Pallàs, perquè ell havia tancat la porta de la sala dels instruments just abans de marxar. Ell no se'n sabia avenir. Tenia molt clar que les claus no se les havia endut a casa i tampoc no les tenia a les butxaques.

—I si anem a la policia? —va dir un dels músics.

La idea va semblar molt encertada i tots plegats es van presentar a la comissaria. Desafortunadament, cap dels agents no va trobar la solució. Les claus no eren enlloc.

Els músics estaven molt desanimats. Si no aconseguien trobar les claus la Cabreta no podria ballar, i això no s'ho podien permetre de cap manera. Però com que la panxa els roncava, van decidir anar a dinar mentre pensaven un altre pla.

De camí al restaurant, els músics caminaven capcots i un d'ells, de sobte, va exclamar:

—Mireu què he trobat! És un trèvol de quatre fulles.

—Amb què ens surts?! Què et penses que ens solucionarà, això? De què vols fer-ne, d'un trèvol de quatre fulles?

—Coi, no ho saps que porten sort?

Un altre dels músics, per evitar que els seus companys discutissin, va dir:

—Deixem-nos de trèvols i demanem el dinar, que tinc molta gana i hem de seguir buscant les claus. No tenim temps per perdre!

Va ser un àpat molt trist i ensopit, ben diferent dels que solien fer els músics normalment. No sabien pas com se'n sortirien, d'aquella...

Quan els van portar el compte, un dels músics es va fixar que el cambrer duia un clip enganxat a la butxaca de la camisa i va tenir una idea:

—Companys, ja ho tinc!

Tots se'l van mirar sorpresos:

—Què tens tu ara? —li van preguntar.

—Un clip.

—Un clip? —li van respondre—. Això encara és més inútil que el trèvol!

Mentre tots desconfiaven de la seva ocurrència, el músic va començar a desmuntar el clip fins a convertir-lo en un filferro perfecte per obrir la porta.

La resta de músics, sense dir ni una sola paraula, van mirar-se i van saber que era una idea genial. Algun fins i tot va pensar que el trèvol hi tenia alguna cosa a veure...

Emocionats, van tornar tots a la sala d'assaig, es van concentrar al voltant del pany i van esclatar d'alegria en veure que la porta es podia obrir.

Finalment, la tocada d'inici va obrir el Cornamusam amb la mateixa energia de sempre, i els carrers es van omplir de música. Tothom va gaudir de la festa i, quan aquella nit, els instruments van tornar a les seves fundes per descansar fins a l'endemà, en Xevi Pallàs va fer una gran troballa: les claus que tant els havien fet anar de bòlit eren a dins de la seva funda.

El misteri s'havia resolt i ell va decidir no dir-ne res a ningú per evitar que tornessin a acusar-lo. Només la Cabreta va ser testimoni d'aquell moment i amb una picada d'ullet van acordar que seria un secret entre ells dos.

LA CABRETA CANVIA DE FESTA

Tot va començar tres dies abans de la tocada d'inici del Cornamusam. Els músics estaven molt nerviosos i emocionats perquè s'acostava el festival més esperat de tot l'any i, per això, ja feia dies que es reunien a l'estudi, cada matí i cada tarda, per assajar les músiques que farien dansar la Cabreta.

Aquell vespre van treballar de valent: les melodies no els sortien gaire bé i van pensar que si volien que aquella edició del Cornamusam fos la millor de totes encara haurien d'assajar molt. Els músics ho comentaven mentre endreçaven els instruments. Els sacs de gemecs, els flabiols, els tamborins, els tambors, les tarotes, els fiscorns i els trombons van quedar ben guardats a la sala on reposarien fins a l'assaig de l'endemà.

La Cabreta n'estava tipa, de veure que els músics no s'hi esforçaven prou. Ella ja feia dies que els deia que s'havien de posar a assajar, però aquest any, entre una cosa i una altra, ho havien deixat per última hora i ella, per ballar bé, necessitava que tothom estigués el màxim d'implicat.

És per això que aquella nit va prendre una decisió: no actuaria al Cornamusam. O, si més no, no pas en aquelles condicions. Abans de marxar va deixar una nota al local d'assaig: QUAN LES MÚSIQUES SONIN BÉ, JA TORNARÉ.

Mentre caminava pel carrer va sentir uns sons que venien de l'Hospici i, encuriosida, s'hi va acostar. És clar: els Gegants estaven assajant per la festa de Corpus, que ja s'acostava! Ells sí que ho feien bé. Voltes i més voltes perquè tot sortís a la perfecció. No pas com els ministrers, que semblava que no s'ho prenien gaire seriosament.

Els Gegants, en veure-la, la van convidar a entrar i ella els va explicar el seu problema.

—No ens estranya que estiguis així. Nosaltres tampoc sortiríem a la plaça si no ho tinguéssim tot controlat —va dir el Gegant.

I la Gegantessa va afegir:

—Per què no vens a la nostra festa? Hi estàs més que convidada!

La Cabreta va dubtar uns moments perquè sabia que els altres personatges de la faràndula no participaven mai a la festa de Corpus, però, després de rumiar-s'ho bé, va acceptar:

—Doncs em quedo!

L'endemà, quan els ministrers van arribar al local d'assaig es van espantar molt. La Cabreta no era enlloc. Només van veure una nota damunt la taula que encara els va deixar més desconcertats.

—Nois, ja ho veieu, ens hem de posar les piles —va dir un.

—Ja fa dies que us ho deia, que la Cabreta s'enfadaria —va deixar anar un altre.

—No perdem temps i comencem a assajar —van acordar entre tots.

Durant moltes hores seguides, des del matí fins ben entrada la nit, les notes dels sacs de gemecs, els flabiols, els tamborins, els tambors, les tarotes, els fiscorns i els trombons no van deixar de sonar fins a aconseguir unes melodies perfectes.

—Ara sí que ho tenim! Si la Cabreta ho escolta, ens perdonarà.

Van estar rumiant com podien fer-s'ho perquè la Cabreta sabés que havien treballat de valent amb les músiques.

Algú va recordar-se que a la sala d'assaig hi havia un parell d'altaveus molt potents. Si els instal·laven a dos punts estratègics de la ciutat, la Cabreta podria escoltar com tocaven i tot se solucionaria.

Així ho van fer. Van començar a fer sonar els seus instruments i ben aviat el so es va escampar per tots els carrers d'Olot fins a arribar a l'Hospici. En aquells moments la Cabreta estava molt concentrada aprenent un pas per acompanyar els Gegants, però el so de la música la va distreure.

Eren els seus ministrers? Havien aconseguit que les músiques sonessin tan bé?

Va somriure. Si és que realment, quan s'ho proposaven, eren els millors!

Va explicar-los la situació als Gegants i els va agrair moltíssim la seva invitació, però els va confessar que la seva festa era la del Cornamusam i que, per tant, havia d'estar al costat dels seus músics quan sonés la tocada d'inici. I això era ja!

La Cabreta va arrencar a córrer Firal amunt i va arribar pels pèls. Els carrers eren plens de gent, de nens i nenes i de moltes famílies que l'esperaven amb molta emoció. La festa ja podia començar!

Aquests dos contes han estat escrits per Jenni Rodà i Neus Verdaguer amb la gran col·laboració i aportació d'idees dels nens i nenes que han participat al taller de contes de la Cabreta del Cornamusam 2023.