Setembre

16 de setembre: pinzell

He anat a la papereria i he comprat un reguitzell de pinzells. M'ho ha recomanat la mateixa venedora perquè m'ha dit que no totes les experiències de la vida es poden pintar amb la mateixa intensitat. El que és bonic, que tingui un traç ben gros i ample. El que et provoca indiferència, que disposi d'una punxa rodona per donar-hi un caire més amè i càlid. Les males notícies, que únicament tinguin quatre pèls ben fins per atorgar-li la mínima importància. I així el quadre s'anirà confeccionant segons els meus desitjos.

15 de setembre: casament

No em feia falta la gent, ni el menjar, ni el vestit blanc, ni el ram de flors, ni l'anell, ni res del que hi ha en qualsevol casament per saber que la vida la volia viure i veure amb tu. Però enllà del temps cada un d'aquells detalls em recorden gratament que són el testimoni d'una de les promeses més sinceres que crec que podré arribar a fer mai.

14 de setembre: coet

Em dius que si en tinguessis la possibilitat t'agradaria agafar un coet i viatjar per tots els racons de l'espai. Mentre m'ho expliques, amb una cara d'alegria desbordada, he de reconèixer que em deixes totalment descol·locada. De veritat que tens tantes ànsies de descobrir aquesta mena de coses quan el teu dia a dia no va més enllà del que trobes en els cinquanta metres escassos que fa el teu carrer?

13 de setembre: notícia

La notícia que li han donat avui no es publicarà mai en cap diari ni tampoc se'n farà ressò cap televisió ni cap ràdio. Ni tan sols ni un únic portal d'Internet n'escriurà una petita ressenya perquè vegi la llum. Però ella sap que aquelles paraules, pel que signifiquen totes juntes i ben enllaçades, formaran part de la seva història personal per sempre més. I és que els mitjans sovint no recullen els instants veritablement importants de la vida.

12 de setembre: rutina

Només obrir la porta per sortir de casa m'hi he trobat, palplantada, la rutina. Potser perquè de vegades en renego, la critico o m'hi enfado, va decidir fer la seva durant un temps. Però avui, vestida de vint-i-un botons, ha tornat, i no he pogut evitar fer-li una bona queixalada. L'he trobada més dolça i saborosa que mai, i tinc la certesa que la necessito tant com l'aire que respiro.

11 de setembre: ventall

Ja fa estona que es nota que l'ambient està carregat. Què et sembla si agafes aquest ventall que hi ha al damunt de la taula i et fas aire amb l'elegància i el saber estar que et caracteritza? Necessitem que les tires de fusta i roba escampin, quasi a la velocitat de la llum, la teva força, energia i bon humor. Només això ens salvarà de no morir ofegats.

10 de setembre: batut

No m'ho podies haver triturat més, i és que ara que m'hi fixo no hi ha ni un sol bocí de fruita sencera. També he vist que t'has entretingut a adornar tot el voltant del got amb un sucre finíssim i que has agafat herbes aromàtiques per trencar el monocromatisme del batut. I tot i l'esforç que hi he posat soc incapaç de digerir res del que hi ha allà dins. Encara no entenc com has tingut estómac per pensar que m'ho empassaria tot sense ni immutar-me.

9 de setembre: persiana

Amb aquest silenci tou que embolcalla la sala d'estar et desconnectes lentament de la vida. Amb la posició de la persiana principal i de les dues secundàries la llum exterior intenta acaronar-te les galtes, però les escletxes no són prou amples per aconseguir-ho. I tu, avui, no faràs ben res per posar-los-ho fàcil. Què hi ha, de tant en tant, més preuat que la solitud buscada?

8 de setembre: pastís

Avui t'he regalat un pastís i, aparentment, no celebrem res especial. No fas anys, no has aconseguit una feina nova, no t'han donat cap premi, no has materialitzat cap dels teus somnis anhelats, ni has rebut cap bona notícia. Però ets aquí, amb nosaltres, omplint-nos de felicitat, i això és justament el que fa que el dia sigui tan increïble i irrepetible.

7 de setembre: pot

Em va cridar perquè anés fins a la seva habitació. Allà, amb innocència, em va demanar que mirés cap a fora. "Ho veus, mama, quanta nit que hi ha?" I sí: la nit era tan negra com immensa. Llavors em va preguntar si podíem agafar un pot i posar-ne una mica a dins. Jo, seguint-li el joc, vaig agafar el recipient més gran de vidre que vaig trobar i vaig intentar posar-n'hi una ració ben generosa. I recordo que aquells ulls menuts em miraven ben brillants, molt més que qualssevol de les estrelles que ens acompanyaven.

6 de setembre: gota

Cada deu segons, tres gotes es decideixen a lliscar per la finestra. Potser fa cosa d'una hora que aquestes porcions d'aigua es comporten de la mateixa manera. I llavors t'entra una mena de nostàlgia. I no entens el perquè. Com pots anhelar persones estimades, llocs visitats, experiències viscudes, converses i olors si des que tens ús de raó no has sortit mai d'aquesta habitació?

5 de setembre: baldufa

Quan em va demanar si sempre estaria amb ella, si sempre em tindria a prop, li vaig contestar amb una afirmació. Després vaig matisar. Que, de fet, sempre potser no, però que almenys durant molts anys sí. I ara se n'ha anat, ha marxat, ha mort, i jo no entenc per què el temps va començar a girar com una baldufa i en lloc de perseguir-me a mi es va fixar en ella.

4 de setembre: esponja

Si m'hi fixo bé l'esponja que compartíem dutxa rere dutxa encara conserva restes de tu: l'olor de la teva pell; un cabell llarguíssim, ros i llis; una petita crosta que et saltava d'una ferida perenne de l'esquena, i mitja dotzena de pestanyes. Potser és el moment de llençar-la a la brossa sense gaires miraments i fer una neteja profunda -segurament em farà falta alguna cosa més que aigua i sabó- de mi mateix.

3 de setembre: maternitat

Quan tot just estàvem començant a saber ser dos vam haver d'aprendre, a marxes forçades, a ser tres. El caos i el rebombori va tenyir, sense voler-ho ni buscar-ho, els nostres dies. Però cada vegada que et miro als ulls, que t'acarono, que escolto la manera com veus el món i els teus desitjos soc conscient que la maternitat m'ha donat molt més del que li podia demanar a la vida.

2 de setembre: rajola

Ens hem assegut tots al damunt d'aquestes rajoles tan acolorides i elegants. No m'he entretingut a comptar la quantitat de persones però sé que érem moltes. I, sobretot, tinc la certesa que érem increïblement diverses. Per la nostra manera de fer, de pensar, de viure, de vestir, de comportar-nos, de parlar... Però quan han sonat els primers acords i aquella veu immensa s'ha fet amb l'espai cada un de nosaltres, sense excepció, ha sentit la mateixa emoció.

1 de setembre: fred

A fora hi fa un sol espatarrant, però per dins no et pots sentir més gèlida, més glaçada, més congelada. Encara que avui el gran astre només es dediqués a escalfar-te a tu saps que no aconseguiria fer-te treure aquest fred de sobre. Hi ha instants que ni les grans gestes serveixen per a gaire res.