Un pessic de cel em porta el teu tot

En llevar-me he engolit un pessic de cel.

Era rogent, ardent, feréstec i salvatge.

Ha dansat calmós per la boca i per la llengua

fins que s'ha instal·lat al costat del càlid cor.

Amb mots dolços com el tacte suau de les plomes

i amb silencis de menta i de préssec madur

m'ha explicat un llarg fil de tu i les teves coses

ara que ets lluny, abrigada pel blau i el blanc.

T'he vist, sentit, olorat, palpat i tastat.

He quedat plena, saciada i satisfeta

quan l'absència ja només era buidor.

He tardat massa a obrir les finestres de casa,

a enretirar les cortines de boira i fum,

a alçar les persianes de fusta corcada.

Sort del vent atrevit, valent i agosarat,

que de bon matí s'ha colat per una escletxa.

Ho ha esbatanat tot, sobretot la meva ànima.

I el cromatisme de taronja, de carbassa,

de capvespre tendre i quilomètric d'estiu

ha entrat dins meu, amb decisió, per instal·lar-s'hi.

Et tinc amb mi: ja no hi ha cap record que valgui.

Finalista del 2n Concurs de Poesia d'Avinyonet de Puigventós (21 de juliol del 2022). Relat publicat al llibre XXII Mostra de Poesia Avinyonet de Puigventós, editat el mes de juliol del 2022 (vegeu l'apartat de Publicacions).