Juny

16 de juny: tronc

Per molt que m'hagis posat aquest tronc robust i maldestre al mig del camí els meus passos no s'aturaran. L'esquivaré, el faré en mil bocins o hi saltaré per sobre. No hi ha res, per més voluminós i pesat que sigui, que em pugui frenar.

15 de juny: margarida

Una margarida rere l'altra s'acumulen en aquest prat que més que verd ja és blanc i groc. Botons i pètals ho cobreixen tot, i tu ja no saps quina escollir per fer aquell joc que tant t'agrada. Ben mirat, potser no et cal desfullar ben res. Saps amb certesa que la resposta és que sí.

14 de juny: cotxe

Odiava quan se m'escapava l'autobús per anar a l'escola, perquè volia dir que m'hi havies de dur tu, amb el teu cotxe vell i atrotinat. Tothom ens mirava i es reia, sense gaire pietat, de nosaltres. No els culpo: aquella tartana era d'escàndol! Ara, però, no saps què donaria per tornar a pujar a aquell cotxe vell i atrotinat. I que el conduïssis tu, és clar.

13 de juny: xiulet

El so del xiulet va assenyalar el final del partit. Els rivals, en aquell encontre, havien estat de molt nivell, i ella havia fet el gol que havia donat la victòria al seu equip. El seu pare devia estar tan content... Ja se l'imaginava: fotografiant-la imparablement, del dret i del revés. Però en mirar cap a la graderia no el va veure. Una vegada més havia decidit seguir el reclam de la feina.

12 de juny: ganivet

Agafes el ganivet més esmolat que trobes a la cuina i talles la ràbia que sents. La fas a trossos ben petits, perquè penses que així allargarà més. La serveixes ben amanida per sopar, per dissimular-ne una mica el gust. Quan veus que als de la taula se'ls comença a dibuixar una cara de gos malèvol, que treuen escuma per la boca i que els ulls els surten de les òrbites, et convences que, almenys ara, saben com et trobes.

11 de juny: abella

Aquella abella era pacífica, però en veure de la manera com vas sortir al balcó -ben vermell i bramant- es va sentir atacada i et va clavar el fibló. Va anar directament a la bossa de l'ull, i de segur que et va fer mal. L'única cosa que em sap greu és que la pobra, després d'aquesta gran gesta, acabés per morir.

10 de juny: micròfon

T'ho puc xiuxiuejar a cau d'orella perquè només ho sentis tu o ho puc dir al davant d'un micròfon perquè es propagui arreu. Sigui com sigui no puc deixar de confessar-te, ni ara ni mai, que t'estimo.

9 de juny: abisme

Et miro la cara i no hi tens ni ulls, ni nas, ni boca. Et miro el cos i no hi tens ni esquelet, ni cor, ni pulmons, ni fetge, ni ronyons, ni estómac, ni intestins. Et miro el cap i no hi tens cervell. De fet, cada vegada que et miro és com si caigués en un abisme.

8 de juny: senyal

Van haver de morir catorze persones -jo inclosa- abans que es decidissin a posar un senyal en aquell tram de carretera. Des de llavors, els conductors, quan passen per allà, ho fan amb cautela. No perquè s'hagin tornat més cívics ni responsables, ni perquè hagin pres consciència de res, sinó perquè la munió de rams de flors que hi ha per recordar-nos els deixa embadalits.

7 de juny: pregunta

Has fet un gran pas: has començat a interessar-te per nosaltres i a formular-nos preguntes. No són res de l'altre món, sinó banalitats del dia a dia. Però, de moment, ens compensen. Ara només faltarà que estiguis disposat a escoltar les nostres respostes.

6 de juny: fum

Quan va perdre algú de sang tan proper tothom es va posar a plànyer-lo. Consells i retòrica de pacotilla es van anar estenent al seu voltant, com si fossin un gran núvol de fum. Si algú hagués gosat demanar-li, amb les paraules que tocaven i sense suposicions, si li sabia greu aquell adeu s'hauria quedat parat: hauria dit ben alt i clar que no.

5 de juny: bústia

He fet un esforç i he llepat, tres o quatre vegades ben bones, la part adhesiva de la carta que t'he enviat. Sempre m'ha fet tant de fàstic que la llengua em quedés amb aquell gust... Però el sacrifici ha valgut la pena: quan obris la bústia seràs tu qui t'emportaràs l'amargor.

4 de juny: bicicleta

Quan ens trobem, a les tardes, ja no podem conversar. Fa temps que no et surten les paraules, que no les saps dir, i per això jo em limito a fer monòlegs amables i divertits. I si resulta que la vida no és com anar amb bicicleta i s'oblida a mesura que no es practica?

3 de juny: llibreta

Es va passar tota la nit escrivint en aquella llibreta. Tenia els fulls ratllats, perquè deia que li anava bé a l'hora d'abocar-hi les seves idees i que tot plegat era més organitzat i pautat. No va deixar ni un espai lliure: senyal que la necessitat de dir coses era vital. En llevar-se, de bon matí, va quedar atònita: els fulls eren ben blancs, sense línies i també sense paraules. Exactament en quin moment tot havia decidit recomençar?

2 de juny: rosella

Quan és primavera sempre segueixes el mateix ritual: t'acostes als capolls de rosella que encara estan ben closos i em demanes si crec que seran gall, gallina o pollet. A mi m'és igual si surt el color vermell, el rosa o el blanc, perquè jo només tinc ulls per als teus ulls verds, que, passi el que passi, no canvien mai de tonalitat.

1 de juny: calaixera

Amb la trucada que m'has fet m'ho has deixat més que clar: no hi ha ni un sol espai, ni tan sols mil·limètric, a la teva vida per a mi. T'has encarregat d'emplenar l'armari de la teva existència amb tot de coses que no tenen res a veure amb la meva persona, que se n'allunyen tant com poden. I jo no puc evitar sentir-me com una calaixera quilomètrica però absolutament buida, deserta i abandonada.