5è Gran Dictat Popular

El 2015 va ser la primera vegada que el Servei de Català d'Olot-la Garrotxa va organitzar el Gran Dictat Popular de Sant Jordi. L'objectiu era doble: per una banda, desestigmatitzar el dictat, i per això es comptaven els encerts i no pas els errors, i, per l'altra, celebrar Sant Jordi amb una activitat lúdica que es relacionés amb la llengua.

Aquest 2019 s'ha celebrat la 5a edició del Gran Dictat Popular de Sant Jordi, amb un conte que he titulat "Mimetisme" i amb l'actuació de l'Escola Municipal de Música d'Olot. Enguany, aquesta activitat s'ha inclòs dins el +MOT, amb el lema "Sant Jordi mediterrani", i la història ha tingut aquest mar de protagonista.

Hi ha hagut tres categories:

- Categoria A: 5è i 6è de primària i 1r i 2n d'ESO.

- Categoria B: de 3r d'ESO fins als 18 anys.

- Categoria C: més de 18 anys.


MIMETISME

Quan arribes a la platja t'asseus, directament, a la sorra. Això que abans de marxar de casa has agafat una tovallola de rus, d'un verd que tenia la mateixa pal·lidesa que els teus ulls i la mateixa suavitat que els teus cabells llargs, rinxolats i rossos. Al final, però, has optat per deixar que els grans minúsculs se't camuflessin entre la pell. Recordes l'angúnia que sentia la teva mare quan aquella mena de sucre terrós i, a voltes, enganxós, s'apoderava del seu cos. Tu reies, amb fervor, perquè trobaves que era una exagerada. Quatre cops amb les mans, ara cap aquí ara cap allà, en aixecar-se i gairebé no quedaria ni la més mínima empremta d'aquella intromissió.

Avui, aquell ahir, no et provoca la rialla de sempre. Avui, aquell ahir, et fa aflorar unes llàgrimes que creies que ja no tenies. Avui la sorra que se t'ha escolat entre les cames, els braços, l'abdomen i el cap, de tan ben estirada que estàs, no et genera la sensació dolça i plaent de sempre. T'incomoda, et molesta, la vols foragitar ben lluny.De cop t'has convertit en la teva mare. No només per la seva angúnia vers aquelles partícules diminutes, sinó perquè tens el seu rostre i el seu cos i duus la seva vestimenta.

Et sorgeix una devoció imperiosa de contemplar-te. Perquè saps que mirant-te també la podràs observar a ella. Quant fa que no ho fas? Quant fa que t'ho prohibeixes? Quant fa que vas decidir que les seves fotos havien d'estar ben recloses, fins i tot amb pany i forrellat?

I mentre ho penses, l'aigua que has tingut durant tanta estona al teu davant es remou impetuosament i es formen unes onades que s'allunyen i s'apropen, que s'ajunten i s'esfilagarsen. Al final formen un enorme mirall i, el redescobriment, la trobada tan anhelada, és possible. És tanta la felicitat que sentiu que quan el vent us impregna amb els tan inoportuns grans de sorra emaneu riallades a dojo, que es confonen, com vosaltres, amb l'aigua de la Mediterrània.