Cornamusam 2026

Fotos del taller de redacció de contes de la Cabreta:   

Contes de la Cabreta escrits pels nens i nenes que van participar al taller:

EL VIATGE DE LA CABRETA

La Cabreta és una enamorada del seu barri: viu al barri de la Caixa, d'Olot. Li agrada molt passejar-s'hi, però un bon dia pensa que també estaria bé anar a descobrir una mica de món.

Busca moltes possibles destinacions, perquè el planeta Terra és immens, però al final es decideix per Guatemala. No en sap gaire res, d'aquest país, però considera que és un bon lloc per passar-hi les vacances d'estiu. Segur que hi ha moltes coses per descobrir-hi!

Amb aquesta idea ben clara, surt de casa en direcció a la plaça Major. Quan hi és, just al bell mig, veu que a terra hi ha un fil de color vermell. Per què hi deu ser?

No fa falta que hi doni gaires voltes: aviat descobreix que a la nit faran una festa a la plaça i que l'estan decorant amb banderoles que estan ben enganxades amb aquests trossos de fil. Com que hi ha molta feina a deixar-ho tot ben bonic compten amb dos ajudants de luxe: el Gegant i la Gegantessa d'Olot. Ells no se'n volen perdre ni una, de festa!

I la Cabreta tampoc, és clar! O sigui que decideix pujar a collibè del Gegant per donar un cop de mà i penjar unes quantes banderoles. Té un martell que va com una seda per clavar-les. S'ho passen tan i tan bé durant aquella estona... Però, de cop, el Gegant fa uns passos cap enrere, topa amb una bona taca de sabó, rellisca i tant ell com la Cabreta cauen per terra.

Es miren d'aixecar, tot i que estan ben adolorits! Qui carai deu haver deixat aquella bassa de sabó allà al mig? El Cap de Lligamosques es confessa: va ser ell, que el dia anterior volia netejar la plaça Major fins que quedés neta com una patena i se li va escapar un pèl massa de líquid. Ara li sap un greu...

Amb tot l'enrenou que s'ha fet, un dels Cavallets, que viu a la mateixa plaça, mira per la finestra del seu pis per saber què passa. Com que vol tenir-ne tots els detalls agafa uns prismàtics i s'atura en un punt. Hi ha una cosa que brilla molt! Té clar que ha de ser una pedra màgica. Com que d'aquestes coses hi entén una mica, de seguida s'adona que prové del mar i que segurament l'han portada uns mercaders egipcis amb un cotxe ultrasònic. Ah, i el més important de tot, resulta que concedeix desitjos!

El Gegant, en tornar a estar dret, també veu aquella pedra i quan l'hi ensenya a la Gegantessa ella pensa el mateix que el Cavallet: que se li poden demanar desitjos.

I el que demanen és que el Gegant estigui bé per ballar, que és la cosa que més il·lusió li fa al món! I compartir-ho amb tots els nens i nenes de la ciutat encara més.

La Cabreta, quan sembla que ja està recuperada del cop, va cap al Firal a fer una volta. Va una mica coixa, però de seguida se n'oblida, perquè es troba molts amics i coneguts. Resulta que tots estan nerviosos, amb ganes que arribi el vespre, i van vestits amb roba elegant i de colors molt diversos. Ben mirat, tot i que ha fet d'ajudant, encara no ha esbrinat què se celebrava aquest vespre a la plaça Major...

Llavors decideix tornar-hi per preguntar-ho. Que s'està perdent alguna cosa? Quan ja quasi hi és es troba amb el Cavallet dels prismàtics, que li regala una samarreta verda i un barret lila fluorescent perquè vagi ben bonica.

Com que s'adona que per acabar-se de veure del tot mudada potser li quedaria bé un mocador al coll, en va a comprar un de color rosa en una botiga de tota la vida: Casa Mercè.

I, finalment, descobreix el motiu de la festa: resulta que els seus amics li han preparat un comiat abans que marxi a Guatemala per desitjar-li un bon viatge i, sobretot, per dir-li que quan torni quedin una altra vegada perquè els n'expliqui tots els detalls.

Ballen, riuen i canten fins molt tard, i el Gegant, ja ben recuperat gràcies al desig concedit, és el que aguanta més!

Quan s'acaba la gresca, la Cabreta puja al cotxe ultrasònic dels mercaders egipcis, que l'havien deixat aparcat en un racó, i cap a l'Amèrica Central falta gent!

LES (NO) BANYES DE LA CABRETA

Quan la Cabreta va néixer resulta que ho va fer... sense banyes!

Al principi no en va fer gaire cas, de no tenir banyes, perquè per a ella era el més normal del món, però quan va començar a relacionar-se amb altres cabretes va adonar-se que totes en tenien. I allò li va fer una ràbia... Per què ella havia de ser diferent de la resta?

Llavors algú li va dir que potser hi podia haver una solució. Havia de trobar tres pedres màgiques, de tres colors diferents i a tres llocs de la ciutat per poder tenir, finalment, les tan desitjades banyes.

De seguida va posar-se amb la recerca. No tenia temps per perdre! La primera, que era lila, la va trobar a l'església del Tura. Ella només hi anava per les Festes del Tura allà, però sort de passar-hi pel davant i entrar-hi! Quan es busca una cosa qualsevol racó pot ser vàlid...

Per tenir la segona pedra, que era blava, va haver de pujar fins al Montsacopa. Quin fart de suar, amb la calor que feia aquell dia. Però l'excursió va valer la pena! Sort que a mig camí es va trobar un mapa que li va indicar on la podria localitzar. Si no, encara ara hi seria! Era ben enterrada i enganxada en una part del cràter. Com que portava uns pals i unes tisores va poder cavar fins a tenir-la a les mans.

La tercera i última va resultar ser a la plaça Major. Va haver de fer una bona volta per trobar-se-la! Des del Tura hi estava a quatre passes, però des del volcà ja no tant. O sigui que va fer una altra bona suada per aconseguir la de color marró.

Quan la Cabreta va tenir les tres pedres juntes va dir unes paraules: "Màgia potàgia, pota de cabra, si us plau, vull tenir banyes!"

Però llavors les pedres, que resulta que tenien la capacitat de parlar, li van explicar que no calia que s'hi esforcés, que no li podien concedir aquell desig, perquè ella, realment, no era cap cabra, sinó una ovella!

I de camí a casa va pensar que, ben mirat, li era igual. A ella el que li agradava de veritat era fer música, i tant li feia si era una cabra o una ovella i si tenia banyes o no en tenia. I fent cas a allò que li importava de veritat se'n va anar a comprar un sac de gemecs!

Aquests dos contes han estat escrits pels nens i nenes que han participat al taller de contes de la Cabreta del Cornamusam 2026: Lleïr, Isal, Ivó, Sabina, Jordi, Miquel, Elisabet i Macià.