Febrer

15 de febrer: arròs

Menjaven un plat d'arròs a la cassola i, com de costum, es va queixar. Avui, massa salat. L'altre dia, massa fet. Una setmana enrere, amb massa guarnició. Gairebé seria més fàcil comptar els grans que hi havia a cada un dels plats que jeien a la taula que no pas que ell se sentís complagut amb alguna cosa.

14 de febrer: anell

Si algú et digués que esteu enganxats amb cola t'ho creuries, perquè no hi ha manera que us pugueu desfer l'un de l'altre. Us abraceu, us petonegeu i us xiuxiuegeu paraules dolces i picants a parts iguals. Llavors, sense saber com, els teus propis dits se't col·loquen al damunt de l'anell d'or blanc i el fan girar. Fas un bot i recordes que el teu marit ja deu haver arribat a casa.

13 de febrer: calendari

Sempre havia sigut una persona imprevisible. Odiava les coses estudiades, planificades, massa pensades. Deia que viure així realment no era viure. Però, en canvi, feia temps que havia decidit -ho tenia ben marcat al full del calendari- quin era el dia que volia morir. I quan va arribar el moment no va fallar. Ho tenia tot tan estudiat, planificat i pensat que era impossible fer-ho.

12 de febrer: mimosa

Aquest matí he sortit a passejar i m'he trobat una mimosa. Ja havia esmorzat, però no ho he pogut evitar: he començat a agafar pessics rodons i me'ls he menjat. Quan he sentit la grogor a dins meu ho he vist clar: malgrat els obstacles -injustos, innecessaris, injustificables- no ens pot faltar l'esperança.

11 de febrer: patí

Aquell matí que vam sortir amb els patins posats feia un sol radiant. De fred, és clar, també en feia, però amb l'emoció de lliscar pel damunt de l'asfalt ens en vam oblidar. De cop un raig et va anar directament als ulls i et va regalar -i a mi- el color marró més elegant, intens i contundent que havia vist mai. Quan tornarem a quedar per patinar?

10 de febrer: amistat

Els anys ens han modificat el físic. També ens han fet canviar els nostres temes de conversa i han situat en llocs ben diferents les nostres preocupacions. El que abans ni intuíem, ara és el nostre dia a dia; el que tants dies enrere era com la nostra ombra, avui ha esdevingut un record. Però hi ha una cosa que segueix igual: les mirades entre nosaltres. Còmplices, vives, tan plenes, encara, de tot. I amb això sabem que tenim amistat per temps.

9 de febrer: ceba

Quan va ser conscient del que li esperava se'n va anar de seguida cap a la parada de fruites i verdures perquè li venguessin el tipus de ceba més roent que hi hagués. A casa les va començar a tallar i a flairar fins que les llàgrimes es van desbocar de manera incontrolable. Ara ja estava a punt per a quan vinguessin els primers familiars per donar-li el condol per la mort del seu estimat marit.

8 de febrer: plat

El menú d'aquest migdia, passi el que passi, no el modificaré per ben res. Consisteix en un primer plat, un segon plat, unes postres i quatre coses per picar per allargar la sobretaula. En tots ells hi ha un ingredient principal: l'alegria. I si algú hi té intolerància s'haurà d'aixecar i visitar la fonda.

7 de febrer: rínxol

No hi ha res que m'agradi més de tu que aquest rínxol que et va des del bell mig del cap fins quasi a l'alçada del nas. Tan ros, tan brillant, tan flonjo. Aquesta nit, que sense gaires explicacions m'has dit que serà l'última que ens veurem, mentre estiguis dormint, te'l tallaré. Necessito guardar una part teva amb mi per sempre més.

6 de febrer: gronxador

Abans d'obrir els ulls deixa que la vida, com fa cada matí, es passegi per les teves pestanyes quilomètriques. Que vagi d'un costat a l'altre, com si hagués pujat en un gronxador, i que a cada passa dibuixi mil caminets. Quan et despertis tindràs la dificultat, però també la gran sort, d'escollir per sobre de quins traços vols passar.

5 de febrer: perfum

Aquest perfum fa l'olor del capvespre en què et vaig conèixer. Fresc, floral i penetrant. Cada vegada que això nostre fa aigües, quan sembla que anem a la deriva sense remei, agafo el pot menut de vidre, en desenrosco el tap i el flairo. Llavors sé que encara ens queda corda per estona.

4 de febrer: cafè

Amb set gotes de cafè n'hi ha prou perquè els dos-cents mil·lilitres de llet que hi ha a dins de la tassa deixin de ser blancs i es tornin terrosos. De vegades les minúcies es creuen amb el poder de capgirar-ho tot. Sense anar gaire lluny: de les deu mil tres-centes cinc paraules que t'han dit avui n'hi ha hagut una desena de desagradables. I han estat suficients per esguerrar-te el dia.

3 de febrer: gat

Hi ha un gat, a dalt del teulat veí, que fa nits que no em treu els ulls de sobre. Jo també me'l miro, amb curiositat, i així és com passem les nostres hores bruixes. Avui li he deixat un bol ple de llet i un plat amb unes quantes espines de peix al balcó. Quan s'acosti per menjar-s'ho li obriré el finestral i compartirem la nostra solitud a menys distància.

2 de febrer: sabata

La sabata, de nou, ja comença a pelar-se, a foradar-se, a descosir-se. I no només la d'un peu, sinó que la de l'altre també segueix el mateix ritme. "Però com camina aquest nen, que les destrossa totes?", em pregunta la dependenta. "Amb pas ferm, segur i contundent, que la vida no està per històries!", li responc jo. I cada dues setmanes, a dins de la sabateria, tenim la mateixa conversa.

1 de febrer: llençol

Quan facis la bugada ves amb compte amb el llençol. Que es renti bé, però amb cura, amb el sabó just i amb el centrifugat adequat. A l'hora d'estendre'l no hi posis gaires pinces, per evitar les marques, i no deixis que el sol el rosteixi. Llavors plega'l amb destresa i deixa'l a l'armari amb suavitat, com si bressolessis un bebè. Si segueixes aquests passos de segur que servarà, durant un temps, l'amor que ahir a la nit hi vau escampar.