Febrer

28 de febrer: tramvia

A dins d'aquest tramvia hi vam passar els millors dies que recordo. Anant d'una banda a l'altra, devorant de principi a fi la ciutat, la vida i els nostres propis cossos. Ara, però, ja no en queda res, de tot allò. Les vies estan abandonades, els fils elèctrics són pur rovell i nosaltres ja no som res més que un record.

27 de febrer: massatge

Aquella tarda li van fer un massatge com els que feia temps que no rebia. Va sortir tan cofada d'allà... Havia de reconèixer que s'hi havia deixat els quartos, però la jaqueta, la bossa de mà, el conjunt de roba interior, les sabates i, sobretot, la infinitat de floretes que li havien tirat perquè s'ho quedés tot bé que valia aquell dineral d'infart.

26 de febrer: aire

Aquesta matinada m'has vingut a veure. Jo dormia, amb placidesa, però de cop he sentit un aire fresc que m'ha començat a pujar per les cames, que m'ha recorregut tot el cos i que se m'ha aturat a la gola. M'he hagut de despertar per tossir, per escurar-me aquella mica de nosa, i llavors he vist com t'escolaves per la finestra, ben closa, i pujaves a dalt d'un núvol.

25 de febrer: maleta

Ara que tot ja s'ha acabat hauràs de començar a marxar d'aquí. Així doncs, prepares la maleta vermella, la negra i la marró. T'hi cabrà bé la roba, les sabates, els llibres i els altres objectes que tens repartits per la casa. El que no saps és de quina manera empaquetaràs els records, els sentiments i les paraules.

24 de febrer: telèfon

Les coses importants les deia sempre per telèfon. Cara a cara només s'atrevia a comentar que la temperatura als matins no pujava dels cinc graus negatius, que la llet desnatada no es podia beure perquè semblava aigua o que de les tres gotes que s'havia de posar a l'orella esquerra dues sempre li anaven a fora. Amb les banalitats, certament, s'hi sentia molt més còmode, i és que eren les úniques que li permetien mirar els ulls dels altres.

23 de febrer: ram

Davant de tots els convidats, et donaré el meu "sí, vull", però saps, perquè n'hem parlat més d'una vegada i de dues, que tu i jo i el nostre amor som com aquest ram de flors que ara és entre els meus dits. Avui són fresques i fan patxoca, inclús diria que són les més boniques que s'han vist mai, però arribarà el dia que es marciran i que, inevitablement, s'hauran de llençar a la brossa.

22 de febrer: globus

Cada vegada que els teus ulls menuts, tendres i plens de vida em miren, em sento com si estigués en una sala plena de globus de colors. Deixo que em gronxin, que em transportin, que m'acaronin. Encara no entenc com havia pogut viure tanta vida sense tu.

21 de febrer: cistell

La iaia està malalta i la mare t'ha dit que li duguis unes quantes coses per menjar. T'hi ha posat de tot: pomes, un pot de mel i un altre de melmelada, una coca de iogurt de llimona, un grapat de fruita seca, quatre panets, un enciam, unes quantes tomates i mitja dotzena d'ous. Ara només et falta una cosa: portar-l'hi. Però si no t'hi has fixat malament les ganes de fer-ho s'han quedat al fons del cistell.

20 de febrer: olor

Les visites que ha tingut durant tot el dia només li han explicat tragèdies. De vegades pensa que hauria d'haver triat una altra professió. Però llavors es pregunta si, així, seria més feliç. Sigui com sigui, quan arriba a casa cada vespre i ella se li tira al damunt i s'hi abraça, li fa el mateix comentari de sempre: "Fas tanta olor de vida!" I ell somriu i es convenç, de nou, que el que fa encara val la pena.

19 de febrer: petó

Que ningú et prometi res a canvi d'un petó. Ni el joc de bitlles que ara tant desitges ni altres coses menys innocents que vindran amb els anys. Els has de fer i els has de rebre només si et ve de gust, i ningú és a dins teu per poder prendre aquesta decisió. Els teus llavis són els únics que poden dir sí o no.

18 de febrer: regal

Ja feia setmanes que havia passat el dia i el nen, per més voltes que hi donava, no entenia el comportament de la seva mare. Ella li havia repetit mil vegades que ningú no s'havia de fer responsable dels actes dels altres, que només calia retre comptes de les coses pròpies. Llavors com era que quan, amb innocència, li havia dit que enguany els reis mags havien sigut poc generosos, que s'havien deixat més d'un regal, s'ho havia agafat com una cosa gairebé personal?

17 de febrer: medicament

Amb dos queixals del seny acabats d'extirpar la nit no es consumia. Massa dolor, massa patiment. Et vas aixecar amb ràbia per prendre't algun medicament, i aquesta es va incrementar quan vas adonar-te que el blíster estava buit. Hauries de fer una visita d'urgència a la farmàcia de guàrdia. Abans, però, vas publicar la teva desgràcia -recreant-hi- a les xarxes socials. En sortir de casa fins i tot semblava que els forats sense dents no et feien tant de mal.

16 de febrer: bombolla

La bombolla ha explotat. Era grossa, perfectament rodona i bonica, però una llepada de vent l'ha liquidat. I ara com t'ho faràs per viure sense aquest reducte? Fa tant que no toques de peus a terra que no en tens ni la remota idea.

15 de febrer: arròs

Menjaven un plat d'arròs a la cassola i, com de costum, es va queixar. Avui, massa salat. L'altre dia, massa fet. Una setmana enrere, amb massa guarnició. Gairebé seria més fàcil comptar els grans que hi havia a cada un dels plats que jeien a la taula que no pas que ell se sentís complagut amb alguna cosa.

14 de febrer: anell

Si algú et digués que esteu enganxats amb cola t'ho creuries, perquè no hi ha manera que us pugueu desfer l'un de l'altre. Us abraceu, us petonegeu i us xiuxiuegeu paraules dolces i picants a parts iguals. Llavors, sense saber com, els teus propis dits se't col·loquen al damunt de l'anell d'or blanc i el fan girar. Fas un bot i recordes que el teu marit ja deu haver arribat a casa.

13 de febrer: calendari

Sempre havia sigut una persona imprevisible. Odiava les coses estudiades, planificades, massa pensades. Deia que viure així realment no era viure. Però, en canvi, feia temps que havia decidit -ho tenia ben marcat al full del calendari- quin era el dia que volia morir. I quan va arribar el moment no va fallar. Ho tenia tot tan estudiat, planificat i pensat que era impossible fer-ho.

12 de febrer: mimosa

Aquest matí he sortit a passejar i m'he trobat una mimosa. Ja havia esmorzat, però no ho he pogut evitar: he començat a agafar pessics rodons i me'ls he menjat. Quan he sentit la grogor a dins meu ho he vist clar: malgrat els obstacles -injustos, innecessaris, injustificables- no ens pot faltar l'esperança.

11 de febrer: patí

Aquell matí que vam sortir amb els patins posats feia un sol radiant. De fred, és clar, també en feia, però amb l'emoció de lliscar pel damunt de l'asfalt ens en vam oblidar. De cop un raig et va anar directament als ulls i et va regalar -i a mi- el color marró més elegant, intens i contundent que havia vist mai. Quan tornarem a quedar per patinar?

10 de febrer: amistat

Els anys ens han modificat el físic. També ens han fet canviar els nostres temes de conversa i han situat en llocs ben diferents les nostres preocupacions. El que abans ni intuíem, ara és el nostre dia a dia; el que tants dies enrere era com la nostra ombra, avui ha esdevingut un record. Però hi ha una cosa que segueix igual: les mirades entre nosaltres. Còmplices, vives, tan plenes, encara, de tot. I amb això sabem que tenim amistat per temps.

9 de febrer: ceba

Quan va ser conscient del que li esperava se'n va anar de seguida cap a la parada de fruites i verdures perquè li venguessin el tipus de ceba més roent que hi hagués. A casa les va començar a tallar i a flairar fins que les llàgrimes es van desbocar de manera incontrolable. Ara ja estava a punt per a quan vinguessin els primers familiars per donar-li el condol per la mort del seu estimat marit.

8 de febrer: plat

El menú d'aquest migdia, passi el que passi, no el modificaré per ben res. Consisteix en un primer plat, un segon plat, unes postres i quatre coses per picar per allargar la sobretaula. En tots ells hi ha un ingredient principal: l'alegria. I si algú hi té intolerància s'haurà d'aixecar i visitar la fonda.

7 de febrer: rínxol

No hi ha res que m'agradi més de tu que aquest rínxol que et va des del bell mig del cap fins quasi a l'alçada del nas. Tan ros, tan brillant, tan flonjo. Aquesta nit, que sense gaires explicacions m'has dit que serà l'última que ens veurem, mentre estiguis dormint, te'l tallaré. Necessito guardar una part teva amb mi per sempre més.

6 de febrer: gronxador

Abans d'obrir els ulls deixa que la vida, com fa cada matí, es passegi per les teves pestanyes quilomètriques. Que vagi d'un costat a l'altre, com si hagués pujat en un gronxador, i que a cada passa dibuixi mil caminets. Quan et despertis tindràs la dificultat, però també la gran sort, d'escollir per sobre de quins traços vols passar.

5 de febrer: perfum

Aquest perfum fa l'olor del capvespre en què et vaig conèixer. Fresc, floral i penetrant. Cada vegada que això nostre fa aigües, quan sembla que anem a la deriva sense remei, agafo el pot menut de vidre, en desenrosco el tap i el flairo. Llavors sé que encara ens queda corda per estona.

4 de febrer: cafè

Amb cinc gotes de cafè n'hi ha prou perquè els dos-cents mil·lilitres de llet que hi ha a dins de la tassa deixin de ser blancs i es tornin terrosos. De vegades les minúcies es creuen amb el poder de capgirar-ho tot. Sense anar gaire lluny: de les deu mil tres-centes cinc paraules que t'han dit avui n'hi ha hagut una desena de desagradables. I han estat suficients per esguerrar-te el dia.

3 de febrer: gat

Hi ha un gat, a dalt del teulat veí, que fa nits que no em treu els ulls de sobre. Jo també me'l miro, amb curiositat, i així és com passem les nostres hores bruixes. Avui li he deixat un bol ple de llet i un plat amb unes quantes espines de peix al balcó. Quan s'acosti per menjar-s'ho li obriré el finestral i compartirem la nostra solitud a menys distància.

2 de febrer: sabata

La sabata, de nou, ja comença a pelar-se, a foradar-se, a descosir-se. I no només la d'un peu, sinó que la de l'altre també segueix el mateix ritme. "Però com camina aquest nen, que les destrossa totes?", em pregunta la dependenta. "Amb pas ferm, segur i contundent, que la vida no està per històries!", li responc jo. I cada dues setmanes, a dins de la sabateria, tenim la mateixa conversa.

1 de febrer: llençol

Quan facis la bugada ves amb compte amb el llençol. Que es renti bé, però amb cura, amb el sabó just i amb el centrifugat adequat. A l'hora d'estendre'l no hi posis gaires pinces, per evitar les marques, i no deixis que el sol el rosteixi. Llavors plega'l amb destresa i deixa'l a l'armari amb suavitat, com si bressolessis un bebè. Si segueixes aquests passos de segur que servarà, durant un temps, l'amor que ahir a la nit hi vau escampar.