Cornamusam 2025

El Cornamusam és un festival internacional de música d`'arrel tradicional dedicat a la difusió i la promoció de la cornamusa o sac de gemecs així com a la mostra d'altres tipus d'aquests instruments d'arreu del món que se celebra a Olot. Va néixer el 1991 per iniciativa d'El Til·ler, Associació de Cultura Popular de la Garrotxa.

Enguany, del 28 de maig a l'1 de juny del 2025, s'ha celebrat la seva 34a edició, i amb la Neus Verdaguer hi hem participat el dimecres dia 28 fent un taller de redacció de contes de la Cabreta, que és la figura de la faràndula de la ciutat que representa aquest festival, al matí, a la Llibreria Isop, amb diversos nens i nenes i les seves famílies.

Fotos del taller de redacció de contes de la Cabreta:  

Contes de la Cabreta escrits pels nens i nenes que van participar al taller:


LA HIPNOTITZACIÓ DE LA CABRETA I ELS SEUS AMICS

La Cabreta estava jugant a tennis amb el seu amic porc a la muntanya on vivien. Mentre s'anaven passant la pilota cada vegada amb més ganes van arribar un pallasso i una tortuga i tots quatre van decidir començar un partit de dobles.

Llavors, de manera inesperada, va haver-hi una tempesta molt sorprenent: resulta que es va formar un remolí que els va fer caure de la muntanya! I us imagineu on van anar a parar tots plegats? Doncs a dins d'un barret verd. Era enorme i, per alguna cosa que hi havia allà a dins, van quedar ben hipnotitzats.

Al cap d'una estona, per sort, va arribar un guepard, que era metge, i va trobar la solució per deshipnotitzar-los: havien de menjar-se un gelat. Però no de qualsevol manera, no us penseu que era tan fàcil la cosa, sinó que havien de col·locar-lo a sobre d'un raspall de dents i, després sí, cruspir-se'l. El gelat era un cucurutxo que tenia un gust molt especial: una barreja d'ou, menta i taronja. Podia semblar una combinació estranya, però potser estava bé fer l'esforç si amb això podien deixar d'estar hipnotitzats...

La Cabreta, el porc, el pallasso i la tortuga van fer l'intent de menjar-se el gelat, però a ningú no li agradava. Bé, al pallasso sí! Era l'únic que deia que no es queixessin tant, que era prou bo. Els altres, quin remei, es van tapar el nas i també cap avall.

De sobte, van sentir un xiulet. D'on devia venir? Van adonar-se que eren els bombers, que havien rebut una alerta i havien anat a rescatar-los de dins d'aquell barret. Van deixar anar un fil molt i molt llarg des de l'helicòpter per poder-los estirar cap amunt, amb ells. Els va costar una mica aconseguir el seu objectiu, però al final va ser possible. Tot i això en una de les anades i vingudes de la corda, ara cap aquí, ara cap allà, va caure una baldufa. Ningú va tenir clar de quin era i a quin lloc havia estat guardada, però es va quedar per sempre més abandonada en aquell barret verd tan curiós.

Un cop a dins de l'helicòpter dels bombers els quatre amics es van adonar que no estaven deshipnotitzats del tot. Quina llauna! I ara què se suposava que havien de fer més? El guepard metge els va dir que tenia un altre remei i que aquest sí que seria infal·lible: posar-se unes ulleres que ell guardava per a les ocasions més extremes durant un minut just.

Allò sí que va ser oli en un llum! D'aquella manera que van quedar deslliurats de la hipnosi per sempre.

La Cabreta, el porc, el pallasso i la tortuga, veient que la cosa s'havia arreglat, es van posar molt contents. Van començar a cridar per expressar la seva alegria, però ben aviat es van adonar que hi havia uns altres crits que no feien pas ells. Aquests venien de molt lluny. I és que resulta que més enllà estaven organitzant una festa. Els convidats s'ho estaven passant d'allò més bé i tots tenien una cosa en comú: anaven guarnits amb un barret de color verd ben vistós.

De seguida algú se'ls va acostar per explicar-los que estaven celebrant un aniversari. Entre els regals hi havia una raqueta, una gamera, un xiulet, una tortuga de peluix i una muntanya de joguina. I també unes ulleres com les que havien fet servir ells per deshipnotitzar-se, que ja havien comprovat que eren realment útils!

Després de la festa, cansats però feliços, van tornar cap a la seva muntanya, i ben aviat es van adonar que en realitat tot havia estat un somni. 


EL VIVARI DEL COCODRIL

Hi havia una vegada una Cabreta que vivia a sobre del cap d'un cocodril molt i molt gros del riu Fluvià. Mesurava 26 metres! Aquesta Cabreta no havia estat sempre allà, sinó que s'hi va traslladar quan la seva casa de sempre es va cremar. Com que per l'incendi es va formar tant i tant de fum no veia pràcticament res i va ser així com va anar a petar amb el cocodril sense ser-ne gaire conscient.

Contenta amb la seva nova llar, primer s'hi va construir una caseta i, més tard, va aconseguir edificar tot un poble per poder-hi allotjar els seus quinze fills. I és que quan la Cabreta va haver de fugir d'entremig de les flames estava ben embarassada.

Una tarda, la Cabreta, els seus quinze fills i una granota amb les seves cries, que també havien decidit instal·lar-se al cap del cocodril per tenir una mica de companyia, van muntar una cercavila. L'acte va tenir molt èxit i hi va haver molt públic. Sabeu qui va formar-ne part? La llista era bastant llarga! Els polls del cap i els crustacis de les dents del cocodril, els cinc fills de la granota i tots els personatges de la faràndula dels polls. Eren tots molt divertits, i hi havia un poll disfressat de pallasso, un poll disfressat de guineu corrandera, el gegant i la gegantessa dels polls, que, a més, portaven una cornamusa, i fins i tot un poll disfressat de Cabreta, un altre disfressat de girafa i encara un altre disfressat de tassa de cafè descafeïnat amb llet i sucre.

Durant la cercavila els van donar entrades per anar a un concert de música pop i van decidir acostar-s'hi plegats. L'esdeveniment tenia lloc a la cua del cocodril just en el moment d'acabar la cercavila que van fer per tota l'esquena d'aquell animal.

Quan va arribar l'hora de l'actuació principal van tenir una gran sorpresa perquè a dalt de l'escenari van aparèixer en Pau i la Jana d'El Pot Petit i també tots els músics del Cornamusam. Van repartir gelats de mora, ous i tomates per a tothom, i s'ho van passar pipa!

Un cop acabada la gran festa molts animals es van enamorar d'aquell indret i van decidir quedar-se a viure a sobre d'aquell rèptil. Era molt divertit tot el que hi passava: apareixien cavallets de mar i també serps d'aigua que els regalaven unes estones ben agradables. Cada un dels nous habitants estava pletòric, però, sens dubte, el que estava més emocionat amb tot plegat era el poll que s'havia disfressat de girafa. A ell li feia una il·lusió especial poder dir que, a partir de llavors, casa seva era el cos d'un cocodril de 26 metres de llargada. 


Aquests dos contes han estat escrits pels nens i nenes que han participat al taller de contes de la Cabreta del Cornamusam 2025: Roi, Sabina, Ivó, Macià i Tià.