'Vullescriure.cat 2024'

Dins el VullEscriure.cat 2024, que va sorgir arran de la dotzena temporada del projecte VullEscriure.cat, impulsat per l'escriptora Teresa Saborit (abril del 2024), hi ha els relats "Dos cafès amb llet" i "Sushi, sashimi i ramen". Aquests escrits també estan inclosos en l'apartat de Relats.   

DOS CAFÈS AMB LLET

Els dos cafès amb llet, com cada tarda, eren damunt de la taula que quedava just sota de l'arc. Jo feia dissoldre el pensament de sucre entre l'amalgama marronosa, però ella, el seu, durant una bona estona, ni el tocava. Tenia massa son i preferia fer un cop de cap abans que posar-se a beure. Cada cosa al seu temps: això ho havia tingut clar des de menuda.

Alguna vegada una de les cambreres d'aquella cafeteria m'havia preguntat si tenia cap sentit treure la meva mare de la residència per fer una volta i un toc si, al capdavall, la dona quasi sempre estava endormiscada. Ella s'havia atrevit a llançar el dard, però sé que hi havia molta altra gent —els seus gestos els delataven— que tenia ganes de satisfer la mateixa curiositat.

—Total, si sembla que estiguis sola! —acabava per rematar la noia de l'establiment, amb un somriure ben traçat, que no se li glaçava gens en pronunciar ni una de les paraules.

Doncs sí, maca, per a mi tenia tot el sentit del món posar la jaqueta a la dona que m'havia dut al món, i cobrir-li el coll amb la seva bufanda predilecta, la de color de menta, quan feia més fred que de costum, i arrossegar la seva cadira de rodes pels carrers de la ciutat.

I no, bonica, a mi no em semblava pas que estigués sola. La tenia a ella, i la sentia com respirava, ben a prop meu, i en ocasions fins i tot deixava anar algun petit ronc que la feia riure, com pensant-se que havia fet una malifeta. I em venia la seva olor de laca barrejada amb la llet hidratant d'ametlles que li havia nodrit la pell bona part de la seva vida. I li veia com se li movia el penjoll de trèvol a cada alenada i com les arrugues de la cara es posaven d'acord per fer una mena de dansa, i com l'esmalt, de la tonalitat de la maduixa, li ressaltava les ungles, tan ben cuidades.

La solitud i el silenci de veritat ja vindrien el dia que ella em faltés. Mentrestant la tenia i en gaudia, i amb això jo en feia prou.

I mentre ho pensava va despertar-se, va fer-me un gest perquè li acostés la tassa i picant-me l'ullet em va dir que el cafè amb llet encara era tebi. 

SUSHI, SASHIMI I RAMEN

Quan va començar el mil·lenni es va proposar que cada estiu i cada hivern faria un viatge espectacular, d'aquells que diuen que deixen petja. La Ruta 66, Egipte, l'Índia, el Pol Nord, les platges del Carib, Madagascar, Bali... Tenia les prestatgeries del menjador, la calaixera de l'habitació, les parets de mitja casa i qualsevol cosa que tingués pinta de moble o de tauleta farcida de fotografies.

A totes hi sortia pletòrica, amb un somriure ample, mostrant el repertori de dents que el dentista li revisava trimestralment des que als vint anys havia dut bràquets. I hi apareixia sola, a pesar que tota la tirallonga d'escapades les havia fet amb companyia.

El motiu era senzill. Amb l'arribada del 2000 s'havia posat un altre repte: cada sortida al món la faria amb algú diferent. Un algú que no seria mai ni una companya de feina, ni una amiga de les de tota la vida, ni una veïna amb qui s'hi comparteix molt més que la contrasenya de la wifi, ni tampoc la seva mare, la seva germana o alguna de les seves múltiples cosines.

Sempre, indiscutiblement, aniria a descobrir costums, paisatges, llengües i, sobretot, gastronomia —era devota del menjar forà!— amb la seva parella. La que tingués just en aquell moment. Amb la condició que la de l'agost no podria ser la del desembre ni la de l'any en curs la mateixa que la de l'any gastat ni la de l'any per venir.

Ara que s'acosta Nadal i que sap que per calendari li tocaria fer una sortida —sembla ser que la capital nipona té tots els números per ser la millor candidata— es mira la seva última conquesta, amb la qual ja va descobrir l'empremta maia. Com l'hi ha d'explicar, tot plegat? Com li pot fer entendre que el ritual que ella mateixa es va inventar consisteix a deixar-lo? I justament ha de ser ara quan el que li agradaria és convèncer-lo per presentar-lo a la seva família i per viure junts?

S'aixeca del sofà d'una revolada, es planta al davant de l'home que li ha fet perdre l'oremus en desmesura i llavors li pregunta:

—T'agraden el sushi, el sashimi i el ramen?

—M'estàs demanant que em quedi a sopar?

—T'estic proposant anar junts al Japó.

I en dir-ho li fa l'efecte que tots els jos que té emmarcats arreu li piquen lleugerament l'ullet.