Agost

31 d'agost: arc

Aquesta tarda el sol i la pluja han fet que al cel s'hi dibuixés l'arc de sant Martí. L'he observat amb atenció i m'he adonat que li faltava el color groc. Per això t'he estirat un ble dels teus cabells de blat i l'he llençat, amb totes les meves forces, ben amunt. Passats uns quants segons la combinació cromàtica estava completa del tot.

30 d'agost: bosc

Tots els arbres que hi ha en aquest bosc saben que tu i jo, aquí, ens hi vam estimar. Amb innocència, això sí, que la joventut sovint presumeix d'uns aires de grandesa que s'acaben quedant en el no-res. Si un dia, per casualitat, ens tornem a trobar en aquest lloc tindrem experiència de sobres per estimar-nos d'una altra manera.

29 d'agost: frase

He llegit que els morts no són enlloc i són a tot arreu, i puc dir que feia temps que no engolia una frase tan certa. Des que ella va marxar no sé on buscar-la, ignoro on trobar-la, i, en canvi, la percebo quan llegeixo, quan em preparo una torrada amb melmelada, quan contemplo una posta de sol, quan m'abrigo amb una peça de llana, quan escolto la meva cançó preferida... I només desitjo que aquesta pseudopresència no es converteixi mai en absència.

28 d'agost: ombra

Feia dies que no se suportava, i potser per això va engegar la seva ombra. Li va dir que marxés, que fes la seva, que no la necessitava per a ben res. Quan, al cap d'un temps, va tornar, estava irrecognoscible: no parava de parlar-li de les experiències que havia viscut, dels llocs que havia visitat, de la gent que havia conegut. Va sentir tanta enveja de la seva silueta fosca que, des de llavors, no se'n va voler desempallegar mai més.

27 d'agost: clau

Hi ha una clau amb què tancaràs una porta, i això et genera una certa sensació de buidor. Com si en deixar enrere el passat viscut, allà, entre aquelles quatre parets, també s'hi quedés una part de tu. Sort que t'adones que amb la mà subjectes ben fort una altra clau, amb la qual obriràs una nova porta, i això, inconscientment, t'omple de cop.

26 d'agost: memòria

No eren excuses. No eren mentides. Tot era molt més simple i a la vegada molt més complex que això: era la seva memòria, que ja feia força que no era el que era. I saber-ho ens va fer molt més mal que qualsevol excusa o mentida.

25 d'agost: xiclet

Un t'estira per una banda. L'altre ho fa per una altra. I encara hi ha un tercer, un quart i un cinquè que també entren al joc. Per què tothom exigeix tant de tu? Per què la gent que t'envolta no para d'insistir per tal que siguis mal·leable com un xiclet? No s'adonen que entre tantes demandes t'has quedat absolutament insípida.

24 d'agost: xocolata

Encetes la rajola i et convences que amb una presa, com a màxim dues, en faràs prou. Però en el moment precís en què el tros de xocolata t'entra a dins la boca saps que no serà així. Que en voldràs un altre i un altre i un altre. Igual com et passa quan tens el seu cos al davant, que mai no pararies de menjar-te'l.

23 d'agost: llimona

N'estàs convençuda: algú t'ha tirat unes quantes rodanxes de llimona ben àcida al teu dia. Tu no l'havies començat així, amb aquesta desídia, passotisme i mal humor. Quan descobreixis qui n'ha estat el responsable l'agafaràs pel coll i li demanaràs explicacions. Abans, però, li ruixaràs els ulls amb una mica del suc pàl·lid, i que li cogui tant com a tu.

22 d'agost: agulla

No tenies el costum de parlar, i quan ho feies només ho esguerraves tot: amb les teves males paraules, totalment fora de lloc, que filtrades per la teva boca no podien sonar més vulgars i grolleres. Et juro que si m'hagués caigut abans la bena dels ulls t'hauria tapat els llavis amb un esparadrap. O, millor encara, te'ls hauria cosit amb fil i agulla. I m'hauria assegurat de fer-ho bé: perquè no se't desenganxessis mai més.

21 d'agost: libèl·lula

La libèl·lula que ara s'ha instal·lat al damunt de la meva mà fa una estona que t'ha estat acaronant. No ho he vist, no m'ho ha dit ningú, però ho sé del cert. L'olor que desprenen les seves ales és calcada a la que emana de cada un dels porus de la teva pell, i és que jo -que afortunada que em sento!- tinc la sort de conèixer-la molt bé.

20 d'agost: cel

Era menut però tenia les idees clares, i a ell li agradava el cel ben serè, sense ni un sol núvol, ni tan sols d'aquells tan blancs i que semblaven molt flonjos. I és que deia que així la iaia, un seu amic de l'escola i un gosset que li havia fet companyia durant tants mesos el podrien veure més bé.

19 d'agost: sopa

La cullera ens remou per tot el plat de caldo, i nosaltres, que ens hem convertit en lletres fetes de pasta, ballem improvisadament formant les paraules que ens fan vibrar: amor, pau, justícia, dignitat, llibertat, solidaritat... I tantes altres que el cobert d'acer inoxidable, per més que ho intenti, no podrà agafar mai per dur-les fins a la boca i fer que deixin d'existir.

18 d'agost: carretera

Tinc el convenciment que aquesta carretera, ahir, no hi era. Ni tampoc cap que s'hi assemblés. Qui ha gosat posar-la? Qui s'ha atrevit a assenyalar-nos el camí? Sigui qui sigui, s'ho podia haver ben estalviat. Jo no penso seguir-la: desconfio de tothom que em vol fer arribar a algun lloc sense donar-me la possibilitat de perdre'm.

17 d'agost: escletxa

Des de fa anys i panys veus el món a través d'una escletxa. Sempre el mateix paisatge, la mateixa gent, les mateixes alegries i tristeses. I si t'atreveixes a foradar la roca? Avui una mica, demà una altra mica i d'aquí a uns quants dies amb generositat? Quedaràs meravellat amb la infinitat de coses que pots arribar a descobrir... De debò que vols continuar deixant passar aquesta oportunitat?

16 d'agost: contradicció

Sal dolça. Mel salada. Neu negra. Carbó transparent. Gel càlid. Sol glaçat. Quantes contradiccions hi ha que ens envolten, que ens atrapen i que formen part de nosaltres? Potser no val la pena comptar-les, sinó acceptar-les, i saber que també és gràcies a elles que som com som. Bé, això, almenys, és el que penso avui. Demà, qui ho sap?

15 d'agost: paradís

El paradís, sens dubte, existeix. Aquell indret que et recorda d'on vens, en el qual et sents a refugi quan les coses van maldades i que celebra amb tu les alegries del camí. Saps, perquè a cada visita t'ho fa saber, que t'oferirà l'aigua, l'aire, les pedres, la sorra, les parets blanques, les buguenvíl·lies i la llum més meravellosa que has contemplat mai sempre que els necessitis.

14 d'agost: pizza

He demanat una pizza ben completa i l'he tallada en setze parts. Cada un dels trossos representen cinc anys de la meva vida. Des del primer fins al quinzè me'ls he menjat sense problemes. Però l'últim que em queda no m'agrada gens: està excessivament cremat, té pocs ingredients i hi ha unes boles de pebre que fan pinta de picar una barbaritat. De veritat que tinc per endavant uns anys tan poc interessants?

13 d'agost: armadura

I aquell dia va ser quan finalment vas optar per comprar l'armadura que feia setmanes, fins i tot mesos, que veies tan ben posada en aquell aparador. No era per protegir-te de ningú. O sí: de tu mateixa. Perquè, fet i fet, eres l'única persona que podies arribar a fer-te mal.

12 d'agost: extintor

Ni un, ni dos, ni tres. D'extintors n'han fet servir divuit i l'incendi encara no està apagat ni de bon tros. Em sap greu per l'esforç que hi posen, però l'amor entre ell i jo és tan immens que no hi ha ben res que el pugui fer desaparèixer.

11 d'agost: ungla

Li havia repetit unes quantes vegades que no la toqués, i tot i així a ell no semblava que li hagués quedat prou clar. Deia que no ho podia evitar, que tenia la mà llarga. I ella, aquell vespre, se'n va cansar. Només notar que se li aproximava li va fer lliscar les deu ungles per la pell: cara, coll i braços se li van començar a tacar de sang. L'home es va apartar de cop i la dona va fugir. No, ella no tenia la mà llarga, però les ungles, per sort, sí.

10 d'agost: nit

Jo pujava els esglaons amb la promesa que m'havies fet de veure un dels millors espectacles del món. I, com gairebé sempre, vas tenir raó. La ciutat, allà dalt, plena de llums i d'olor de nit, no podia ser més bonica. Quantes vides s'estaven vivint en aquell moment a sota dels nostres peus? Qui es deia que s'estimava? Qui es plantejava que era millor que cadascú fes el seu camí? I nosaltres, ara que ho vèiem tot des d'una altra perspectiva, teníem clar què volíem?

9 d'agost: societat

La societat acostuma a buscar la normalitat. Tot el que encaixa amb els cànons que hi ha establerts es considera vàlid, òptim i que, per tant, pot ser acceptat. Però què fem amb les diferències? Les ignorem? Les menyspreem? Les disfressem? Potser és que senzillament l'ésser humà no és l'homo sapiens que es pensa ser.

8 d'agost: termòmetre

No et fa falta un termòmetre per saber que t'ha pujat, i a més descaradament, la temperatura. Cada cop que te la trobes et passa el mateix, i ja no saps quina excusa fer servir per amagar el teu rubor. I si t'atreveixes a dir-li el que sents? Al cap i a la fi, ara que hi penses un instant amb deteniment, a ella també se li tenyeix la cara de vermell quan es topa amb tu.

7 d'agost: restaurant

No us heu intercanviat ni una sola paraula durant tot el sopar. Ni el bon menjar, ni el vi, ni la decoració exquisida hi han pogut fer res. Pagueu el compte, desorbitat, i marxeu del restaurant. I és que hi ha silencis que no se solucionen ni amb les sorpreses que amaguen les estrelles Michelin.

6 d'agost: microscopi

Agafaré unes quantes parts de mi -les més visibles però també les summament recòndites- i les analitzaré amb un microscopi. Ignoro si m'agradarà allò que hi veuré, però necessito, més que mai, saber com soc i conèixer-me al mil·límetre.

5 d'agost: onada

M'he plantat al davant de la platja i he vist la desfilada d'onades. N'he comptades cent trenta-quatre: de més altes, de més baixes, de força perilloses i de molt manses. De totes elles n'he escollit una, la darrera, per impregnar-me del mar. Si aconsegueixo emergir-ne crec que estaré més feta d'aigua salada que no pas de carn, ossos i pell.

4 d'agost: comandament

Et notes el cap com un televisor: un comandament imaginari està fent zàping entre els teus pensaments. Ara et ve al cap allò que t'ha passat a la feina i que t'ha dolgut tant. De seguida te'n vas a la malaltia incurable que han detectat al teu pare. I llavors la ment et recorda que ja no pots ajornar més la pantomima amb el teu marit i que li has de dir amb totes les paraules que vols deixar-lo. No hi ha cap botó per fer que la vida deixi de saltar d'una banda a l'altra amb tanta insistència i es quedi una estona en blanc?

3 d'agost: àloe

Feia dies, setmanes i mesos que aquella picor a les cames no et deixava viure. Hi tenies uns granets que no et marxaven amb res. Ni cremes hidratants, ni talc, ni herbes remeieres macerades. Fins que vas descobrir l'àloe i les petites protuberàncies van desaparèixer. El que havia de ser una alegria et va saber una mica de greu: ara trobaries a faltar l'alleugeriment que senties quan et rascaves amb aquella intensitat que quasi t'arrencava la pell.

2 d'agost: goma

Ni rodona, ni quadrada, ni rectangular. Ni en forma de pinya, ni de xancleta per anar a la piscina, ni de ninot de neu. Cap goma no et servirà per esborrar el teu passat, i és que encara que t'hi entossudeixis sempre hi haurà una marca, una silueta petita, o fins i tot diminuta, que te'l recordarà. Accepta, doncs, que hi ha coses que no es poden fer desaparèixer.

1 d'agost: olla

Al foc hi ha una olla per fer caldo i a dins ja té tot el que necessita: les patates, les pastanagues, el porro, el nap, l'api, les fulles de col, el grapat de cigrons, el tros de vedella, els ossos d'espinada, les pilotes i el quarter de pollastre. No cal que hi afegeixis res més. I el mateix passa amb el teu cos: no hi has de deixar entrar cap emoció, perquè les tens ben guardades al teu interior. Només fa falta que les destapis i les deixis fluir.