Relats absurds

Dins de Relats absurds, un llibre de diversos autors promogut per l'Associació de Relataires en Català i que els beneficis del qual van destinats a la Marató de TV3 (desembre del 2017), hi ha el relat "El despertador". Aquest escrit també està inclòs en l'apartat de Relats.


EL DESPERTADOR

Aquell matí em vaig despertar de mal humor: m'havia adormit, per culpa del meu despertador, que havia decidit espatllar-se sense dir res, sense haver-m'ho fet intuir uns quants dies abans, i era conscient que aquella sorpresa desagradable no només em faria arribar tard a la feina, sinó que m'esguerraria el dia sencer, que jo ja em conec i sempre he estat del parer que si una cosa comença malament no pot avançar de cap més manera.

A la pausa de l'esmorzar no me'n vaig poder estar: havia d'anar a la rellotgeria propera al meu despatx i fer-me amb un nou aparell. No tindria gaire estona per escollir-lo, i durant uns instants vaig pensar que potser era millor seguir el ritual del cafè amb llet de soja i l'ensaïmada al bar d'aquell home rabassut i amb bigoti tan amic de la família. Però jo mateixa m'ho vaig exigir: les coses importants no es podien deixar mai per després, i amb la torrada amb mantega i melmelada que m'havia pres a casa podia aguantar perfectament fins a l'hora de dinar.

La mestressa de la rellotgeria, només de veure'm entrar, em va fer una gran rialla. Era pura simpatia i també una gran professional. Em va ensenyar tots els models que tenia disponibles. Els de les vitrines interiors, els dels dos aparadors i també uns quants que tenia al magatzem perquè feia poc que li havien arribat i encara no havia tingut prou temps per col·locar-los i fer-los lluir. La decisió va ser complicada, però al final entre el meu gust personal i els consells de qui hi entenia vaig aconseguir triar-lo. Era preciós, tan delicat, amb uns acabats tan fins, de colors discrets però encisadors. I podia fer infinitat de funcions, segons em va advertir la dona mentre me l'embolicava, i jo li vaig donar les gràcies i li vaig assegurar que a casa ja me les miraria amb calma i les aniria provant totes.

-Ja veurà que les instruccions estan molt ben detallades. Qualsevol criatura que sabés llegir una mica seria capaç de fer-lo rutllar.

Havia fet una bona compra, n'estava més que convençuda. Tenia tantes ganes de provar-lo... Al vespre em vaig arromangar, em vaig posar les ulleres per llegir i vaig començar a perdre el temps amb l'aparell. No em sortia res. Semblava que els botons s'havien posat tots en contra meva, perquè quan jo els volia fer una cosa ells anaven a la seva. Amb penes i treballs -una barbaritat!- vaig aconseguir programar el despertador per a dos quarts de set del matí. Sí, ho tenia, finalment ho havia aconseguit! De la resta de funcions no en volia ni sentir a parlar, almenys no pas aquell dia ni els propers que l'havien de seguir, malgrat haver pagat una gran fortuna per tenir-les. Els nervis que vaig passar per aconseguir aquella petita fita no em compensaven... Per un instant se'm va passar pel cap anar a fer-li tot el reguitzell de preguntes que tenia al cap a la mestressa de la rellotgeria, però llavors em va venir, com un llamp, el que em va dir de les criatures, i em va entrar una vergonya tan enorme que ho vaig descartar per complet.

Van anar passant els dies i jo tenia el meu rellotge d'última generació només amb la funció disponible de despertar-me, de dilluns a divendres, a dos quarts de set del matí. Quan el necessitava fora d'aquest horari agafava el despertador del meu marit o el de la meva filla gran, feia servir l'alarma del mòbil o demanava que la meva mare em truqués a casa. No fos cas que, per temptar la sort, em desaparegués el que tant m'havia costat d'instal·lar. Que després -jo ja ho sabia del cert, perquè era una llei gairebé universal- tot aniria malament.