'Creadores de rebel·lió'

EL LLAPIS QUE RECUPERA EL TEMPS PERDUT

Aquell dimecres no va poder dormir en tota la nit. Encara sentia l'emoció al cos, ben endins de l'estómac, amb aquell pessigolleig tan suau i dolç. Només tenia ganes que fos l'endemà per tornar-lo a veure, per tenir-lo entre els dits, per acariciar-lo de tant en tant i per sentir-ne l'olor que no desprenia però que s'imaginava. Per què havia arribat tan tard aquella coneixença? Però llavors no era moment de lamentacions, sinó de gaudir de les primeres vegades i de creuar els dits perquè sempre més hi hagués aquella màgia entre ella i el llapis.

De petita les feines del camp l'havien allunyat de l'escola, dels llibres i de les lletres. A casa seva el primer eren les boques per alimentar, i amb dotze que n'hi havia la vida no es podia vestir de metàfores, ni epítets, ni rimes. El realisme, el més pràctic, sobrer i auster, la va acompanyar durant anys. Fins que la seva neta, aquell dimecres, li va començar a ensenyar a escriure amb lletra de pal, primer, i amb lletra lligada, després. L'enamorament cap a aquell tros de fusta cilíndrica coronat amb una mina va ser instantani.